Els primers hospitals de Barcelona son de l’època medieval. Tots apareixen a la baixa Edat Mitjana que va del segle XI fins el segle XV. Estan creats per donar acolliment als pobres, als desvalguts i als infants abandonats que pul·lulaven pels carrers. En aquells temps no hi havia hospitals pels malalts, que eren atesos a casa seva o en alguns monestirs, on els frares havien tingut accés a llibres de medicina en llatí o en àrab, i sovint sabien una mica de malalties.

Dels hospitals de Barcelona d’aquella època en coneixem sis que van fusionar-se per fer un hospital més gran a finals del segle XIV, l’Hospital de la Santa Creu, la construcció del qual que es va començar el 1402.

Aquests hospitals anteriors eren el del canonge Joan Colom, el de Bernat Marcús, el de Pere Desvilar, el de mesells o de Sant Llàtzer i el de Santa Eulàlia. D’aquests hospitals només queden les capelles de dos d’ells.

En l’època medieval, tots els hospitals se situaven al costat d’un temple, ja que l’oració tenia un paper important en la terapèutica d’un malalt.

Les capelles que queden en peu son la de l’hospital d’en Marcús (Fig.1) i la de l’hospital de sant Llàtzer (Fig.2). La capella de l’hospital de Marcús està sota l’advocació de la verge de la Cinta. És una capella d’una sola nau amb volta de canó i amb un absis pla.

Només en són visibles dues façanes de la capella, perquè les altres dues estan adossades a les cases veïnes i s’han transformat en mitgeres, però les dues que es conserven estan decorades a la part superior amb frisos d’arquets sota el ràfec. La façana principal està coronada per un campanar d’espadanya i té un porxo de fusta que és un afegit modern. Com bona part dels edificis antics de Barcelona, està construïda amb pedra de Montjuïc.

Està situada al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l’antiga Via Franca (que anava cap a França), avui carrer dels Carders.

A final del segle XII o principis XIII la confraria dels “troters de la bústia”, formada pel servei de correus del propi Marcús, un banquer de nom Bernat Marcús, que pagà la construcció de l’església. Aquesta es posaria sota l’advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella. Va ser seu de la “Confraria dels Correus a Cavall i a Peu” la primera organització postal que va existir a Europa.

La capella de l’hospital de mesells es veu a la plaça del Pedró, al Raval de Barcelona (Fig.2). La façana dona ara a la plaça i l’àbsida, està situada entre immobles veïns.

Aquest hospital va ser fundat pel bisbe Guillem de Torroja a mitjan segle XII en el que aleshores eren els afores de la ciutat. El 1913, l’església, després de ser utilitzada esporàdicament pels Carmelitans Calçats i d’albergar la veïna parròquia del Carme d’ençà de la seva destrucció durant la Setmana Tràgica, fou dessacralitzada i va ser destinada a magatzem de fustes i ferros.

Aquestes dues capelles son de les poques manifestacions d’art romànic de la ciutat.