Aquest és un dels quadres reproduït més cops en articles, llibres, anuncis i propagandes per metges. Pintat per un pintor i il·lustrador britànic, Samuel Luke Fildes, nascut a Liverpool el 1843, s’ha convertit en un exemple de com hauria de ser l’actitud del metge davant d’un malalt seu quan està greu (Fig.1).

En el quadre, el metge és la figura principal. Vigila, preocupat, com evoluciona la seva malalta, una nena estirada en un llit improvisat amb dues cadires. L’únic estri mèdic que es veu és l’estetoscopi. El metge està preocupat perquè la nena no millora. També estan preocupats els pares de la nena, al fons de la imatge. A terra es veuen papers, que potser son receptes de medicaments que no han tingut l’eficàcia que esperava.

El quadre representa l’entrega del metge que ha passat la nit patint, igual que els pares, perquè no pot fer millorar la malalta.

Fildes havia perdut el seu fill gran, Philip, que tenia un any, mort degut a una tuberculosi, malgrat la dedicació del seu metge, el Dr. Murray, el metge de la família. Fildes quedà impressionat per la dedicació de Murray i per això va voler pintar aquesta situació tan dramàtica pel metge quan no pot fer recular la malaltia.

El tema del quadre és similar al que Picasso va pintar de jove, “Ciència i caritat” (1897) (Fig.2), que no ha tingut l’èxit de la pintura de Fildes. Hi ha els mateixos personatges, una malalta greu, un metge assegut al costat, unes persones espectadores, els pares en una i la monja amb una criatura als braços en l’altra.

Però hi ha una gran diferència. En el quadre de Picasso, el metge està més preocupat per la malaltia: mira el pols, no mira res més, no sembla estar amoïnat per la malalta, tant com ho està la monja, que sembla que vol donar a la malalta la tranquil·litat de que, si les coses van malament, s’ocuparan de la nena.

La pintura de Fildes va ser un encàrrec de Henry Tate (1819 – 1898), un ric comerciant de sucre que va fundar el Museu que duu el seu nom. Tate només li va demanar un quadre, sense precisar el tema. Va ser Fildes qui va voler pintar la impressió que li va causar la mort del seu fill petit. Tate va pagar 3.000 lliures per la pintura, quantitat molt notable en aquells anys.

Fildes es va pintar a si mateix com el personatge del metge (Fig.3), i va utilitzar els seus fills com a models per pintar la nena malalta. El quadre està reproduït en un segell de correus dels EUA de 1947 com homenatge a la professió mèdica (Fig.4).

Referències

Friedlaender LK, Friedlaender GE. The Doctor by Luke Fildes: Putting the patient first. Clin Orthop Relat Res 2015;473:3355-9.

Miranda MC, Miranda EC. La práctica médica y su representación artística: comentario sobre la obra “El Doctor” de Sir Luke Fildes. Rev Med Chile 2013; 141: 1489-90.

Moore J. What Sir Luke Filde’s 1887 painting The Doctor can teach us about the practice of medicine today. Br J Gen Practice 2008; 58 : 210-3.

Vargas-Origel A, Campos-Macías P. El Médico de Sir Luke Fildes. Dermatol Rev Mex. 2017; 61(4): 343-344.