Struensee era un metge alemany que, impregnat per les idees de la Il·lustració, va relacionar-se amb els cercles aristocràtics danesos que residien a Schleswig-Holstein, al nord d’Alemanya, on ell hi vivia i tenia la consulta. Amb el contacte freqüent, Struensee acabà convertint-se en el favorit del rei i en l’amant de la reina. Va introduir moltes noves regles socials, fins que va ser condemnat per un tribunal danès que el va condemnar a mort per haver assumit a la pràctica el govern de Dinamarca i haver-se convertit en amant de la reina.

L’amistat entre el rei danès i el metge alemany es produeix el 1768, quan el rei danès Christian VII havia de fer una gira pel nord d’Alemanya, i va fer amistat amb el metge Struensee, a qui li va fer encàrrecs d’assumir parcel·les de poder i autoritat (Fig.2). Al rei no li interessava l’administració de l’estat, i únicament l’interessava portar una vida llicenciosa basada en la seva visites a bordells i participar en orgies a palau.

La reina Carolina Matilda, abandonada pel rei, s’aproxima cada cop més al metge alemany de qui es converteix en l’amant.

El rei té uns atacs de ira irrefrenables, que son interpretats com una esquizofrènia. Inicialment el rei té confiança en Struensee, i li deixa que vagi ocupant funcions de responsabilitat. Introdueix un gran nombre de reformes, que imposa a través de decrets, algunes de les quals no tenen l’acceptació dels danesos. Durant els 13 mesos que manté la confiança del rei, introdueix les següents reformes: reducció dels ingressos dels aristòcrates, reparteix terres als pagesos pobres, redueix el nombre de dies de festa, frena la corrupció policial, crea impostos per finançar la sanitat pública, elimina les subvencions improductives, reorganitza l’exèrcit i la universitat.

Malgrat la racionalitat de les reformes, un sector de danesos no estan contents, però Struensee no cedeix i manté els canvis efectuats. El rei està absent dels canvis, però no obliga a Struensee a estar menys bel·ligerant amb l’aristocràcia. Struensee posa homes de la seva confiança al front de les diferents estructures de govern que vol canviar, però no sempre troba amics prou competents.

El 1772, és arrestat amb un dels seus ajudants, acusat de voler aprofitar-se de la seva amistat amb el rei per apropiar-se de l’estat. La conspiració en la seva contra està encapçalada pel teòleg Ove Høegh-Guldberg.

Struensee és acusat d’usurpació i lesa majestat, que equival a traïció. A l’inici del judici, Struensee es va mantenir ferm en el seu judici, denunciant els càrrecs contra ell com a absurds. Creia que la reina el protegiria, però després va perdre l’esperança quan va descobrir que ella també va caure en desgràcia i també va ser empresonada. Al final del judici el 25 d’abril, el tribunal va declarar a Struensee culpable i condemnat a mort.

El 28 d’abril de 1772, Struensee es van enfrontar a la seva sentència. Se li talla la mà dreta abans que li tallin el cap. El seu cos va patir esquarterament, col·locats a la roda i trencats, abans de ser muntats a una llança. El final de Struensee també va significar el final de a les seves reformes il·lustrades.