Nascut a Ágreda (Soria) el 1633, fou un intransigent crític de la teoria de la circulació de la sang de William Harvey.

Va cursar Arts a la Universitat de València, obtenint el grau de batxiller el 1657. Posteriorment es va graduar de batxiller en Medicina a la mateixa Universitat, aconseguint el títol de doctor el 1661. El 1663, obté per oposició la càtedra d’Anatomia de València, que ocuparà durant 24 anys sense interrupció.

Durant aquest temps, va continuar la tradició de l’escola anatòmica valenciana, iniciada el segle anterior per Pedro Jimeno i Luis Collado. Els estudiants de primer curs pagaven una quota de 4 reials a l’inici del curs acadèmic, fixada pel claustre de la Universitat, per poder efectuar disseccions en el Teatre anatòmic de la Facultat de Medicina.

El 1687, va sol·licitar la seva jubilació, per a la qual va al·legar davant els magistrats municipals la seva avançada edat i el deteriorament que per a la seva salut havia suposat tant la lectura de llibres a la càtedra a una hora molt primerenca, ja que l’assistència a les disseccions anatòmiques es feia a una hora molt matinera. Aquest motiu va ser suficient perquè se li concedís la jubilació el 18 de març del 1687, quan tenia 54 anys.

No va quedar molt impressionat per les novetats mèdiques que van sorgir durant el segle XVII, sinó més aviat el van trobar combatiu contra la seva presentació. Exemple d’aquest conservadorisme accentuat va ser la seva negativa a acceptar que existia la circulació de la sang, com havia proposat William Harvey (Fig.1).

Aquesta negativa volia que fos creïble ja que va intentar reproduir els experiments que van dur Harvey a plantejar la seva teoria en el llibre “De Motu cordis”. Confessa Garcia Trigo que la lectura dels experiments de Harvey inicialment el van convèncer i va acceptar la doctrina de la circulació de la sang, que era acceptada per un metge espanyol de gran prestigi, coetani de Garcia Trigo, de nom Gaspar Bravo de Sobremonte (1610 -1683) (Fig.2). Bravo de Sobremonte era un galenista moderat, que va ser metge dels reis Felip IV i Carles II.

Després d’haver-lo admirat, Matías Garcia passa a rebutjar-lo, acusant-lo de pervertir principis mèdics que els galenistes consideraven intocables. El fet de basar el seu rebuig en experiments fa que consideri que li dona la raó.

A València, on Matías Garcia Trigo s’havia convertit en un metge reaccionari, oposat a les novetats, és una paradoxa que a la mort de Matías Garcia comenci el moviment conegut com a Novator, que introdueix la MEDICINA moderna a Espanya.