Passi de visita a l’hospital, un dia qualsevol del segle XIX

El quadre que els hi presento avui, titulat “La visita a l’hospital”, és de Luis Jiménez Aranda (1845 – 1928) i està conservat al Museu del Prado (Fig.1).

Una visita a l'hospital de Luis Jiménez Aranda
Fig.1 Una visita a l’hospital de Luis Jiménez Aranda

Luis Jiménez Aranda fou un pintor sevillà. Després de la seva formació a l’Escuela de Bellas Artes de Sevilla, va començar a pintar composicions històriques. Amb Colom proposant als Reis Catòlics el descobriment del Nou Món, va rebre una menció honorífica a l’Exposició Nacional de 1864. El 1868, seguint les passes del seu germà José, es va traslladar a Roma.

Detall de la malalta del quadre Visita a l'hospital
Fig.2 Detall de la malalta del quadre Visita a l’hospital

El 1877, va marxar a París, on va viure gran part de la seva vida, i es va especialitzar en la pintura de tendència realista i de caràcter comercial, que s’havia imposat en els ambients artístics en els darrers anys del segle. Pintor d’interior més que no pas d’exteriors (Fig.3).

Luis Jiménez Aanda en el seu estudi
Fig.3 Luis Jiménez Aanda en el seu estudi

La seva obra culminant, La visita del metge o Una visita a l’hospital, va obtenir la medalla d’or al pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París de 1889, el mateix guardó a Munic el 1890, una menció d’honor a Berlín el 1891, i la medalla de primera classe a l’Exposició de Belles Arts de Madrid de 1892.

Una visita a l’hospital tracta d’una visita força tradicional, que em fa pensar en les visites del Dr. Gibert Queraltó els dijous al matí a la sala de dones del seu servei, a la que els metges assistents de la sala i els alumnes interns hi assistíem devotament. Fèiem el mateix que feien els estudiants pintats per Luis Jiménez Aranda. Miràvem com el metge sènior explora el malalt i escolten els comentaris que fa a les explicacions de l’estudiant que s’ocupa directament del malalt o la malalta.

L’escena del quadre deu ocórrer a principis del segle XIX, perquè el metge ausculta l’esquena directament. Laënnec ja havia descobert l’estetoscopi l’any 1816, i faltarien alguns anys perquè s’hagués comercialitzat.

A l’hospital on passa visita, ja tenien histories clíniques, com suggereix l’alumne que duu un paper a la mà.

Tots els assistents van ben vestits. Encara trigarà en aparèixer la moda d’anar descamisat a l’hospital. Els estudiants vesteixen de manera impecable.

El que més sorprèn és veure una noia estudiant. A Espanya, les primeres estudiants van inscriure’s a la Facultat de Barcelona els anys setanta del segle XIX.

Alguns estudiants porten un davantal blanc, segurament el precedent de les bates que portaran més endavant.

L’ensenyament de la medicina amb malalts era un fet universal a l’Europa del segle XIX, però sabem que va ser Boerhaave, catedràtic a Leiden el segle XVIII, qui va introduir el mètode, i que va convertir la universitat de Leiden, a Holanda, com la Meca pels estudiants de medicina.

Hi ha 6 comentaris

  1. Desconeixia aquesta obra, que he trobat encara més interessant amb la detallada explicació.
    Certament, la moda d’anar descamisats, i jo afegiria la de parlar de tu a la persona malalta encara que sigui 50 anys més gran, serien temes d’estudi i debat.

    Liked by 1 person

  2. I a mi em fa pensar en les visites del Dr. Agustí Pedro-Pons a la sala de dones del seu servei amb al meu pare, Alfonso Moraga Valenzuela, i altres metges de la sala (Alfredo Carulla, Matos, Reitg…….) (1966-1968).

    M'agrada

  3. Amic rondaller, veig que tenim criteris semblants en quina hauria de ser la conducta del metge i altres sanitatris en quan a indumentaria, lèxic, capacitat de comunicació i tracte respectuós amb els malalts. Estic disponible per fer suggeriments en aquest camp si vols embarcar-te amb mi en un nou projecte.

    Liked by 2 people

    • Miquel,

      Ignoro com et podria ajudar, ja que la meva ocupació i aficions no tenen res a veure amb la medicina. Més aviat, la meva visió és del costat d’usuari/pacient, des d’on tinc una opinió molt crítica (també constructiva).

      Tanmateix, si consideres que et puc donar un cop de mà, fes-m’ho saber. Em pots escriure a alfons@alfonsmartin.com

      Alfons Martín

      M'agrada

      • Benvolgut Alfons
        Et vaig escriure una nota perque vaig pensar que eres un metge, i dels pocs preocupats pel fet de que als Metges joves no els hi deu agradar semblar Metges, perque no porten corbata, van amb texans, surten amb la bata al bar proxim a l’hospital, escolten poc als pacients, i no sempre manifesten la empatia que sempre ha sigut característica del metge.
        El que pots fer es donar-me idees per introducir aquest tema en forma d’alguna entrada el blog que ho permeti, algún article en alguna revista de mèdica, un tema per una xerrada….
        Qualsevol col·laboració seria útil.
        Ben cordialment

        Miquel

        M'agrada

  4. Gracias de nuevo Miquel! Absolutamente de acuerdo con vuestros comentarios anteriores. Todos hemos vivido y recordamos con mucho cariño, esos pases de visita en el Hospital a todo el Servicio, con nuestros jefes respectivos y en donde siempre aprendíamos alguna cosa nueva!

    M'agrada

Deixa una resposta a rondaller Cancel·la la resposta