No hi ha cap registre d’on va començar a Catalunya la infectologia, considerada com una sub-especialitat de la Medicina Interna. Per tant no podem saber oficialment qui van ser els primers infectòlegs.

El contingut de la infectologia és fàcil de definir: el diagnòstic i tractament de les malalties infeccioses, sense que sigui necessari incloure el treball de laboratori, però sí els estudis epidemiològics de les malalties infeccioses.

Fa uns dies vàrem comentar els aspectes biogràfics d’un internista brillant de l’Hospital de Sant Pau, el Dr. Guillem Verger, que era un infectòleg excel·lent tant com a metge i com a docent (veure aquesta entrada del blog de 13/9/24).

A la mateixa època a l’Hospital del Mar, amb aquest nom des de 1975, que abans es deia Hospital de Nostra Senyora del Mar (de 1940 a 1975), i abans Hospital d’Infeccioses (de 1914 a 1940), hi havia un clínic excel·lent, el Dr. Francisco Alcántara Chacón, que va enfrontar-se l’any 1971 amb una epidèmia de còlera, que va durar 15 mesos, que mai fou reconeguda per les autoritats polítiques i sanitàries, per no dissuadir els turistes de venir a Espanya (veure aquesta entrada del blog de 27/07/22). S’ha de tenir en compte que en aquells anys el turisme era gairebé l’única font d’ingressos de l’estat espanyol.

L’epidèmia havia començat a la conca del riu Jalón a la província de Saragossa, i va arribar a Catalunya a principis de 1971. El diagnòstic bacteriològic dels primers casos el fa el Dr. Amadeu Foz Tena, un microbiòleg il·lustre, que treballava els matins a l’Hospital Clínic i a les tardes a l’Hospital del Mar (Fig.1).

El Dr. Alcántara és el metge que s’ocupa de la part clínica perquè era el cap del servei de Medicina Interna de l’hospital i molt interessat en la patologia infecciosa. Havia nascut a Burgos el 1922. El 1933, va amb la família a Barcelona, on estudiarà medicina, llicenciant-se l’any 1947. Va ser alumne intern a la càtedra del professor Soriano primer, i professor ajudant un cop graduat. Guanya el càrrec de director del servei de Medicina Interna de l’Hospital del Mar el 1967, on desenvoluparà la seva vida professional. Quan el 1971 apareixen casos de còlera, el nomenen responsable de la patologia infecciosa de l’hospital i li donen autonomia per organitzar la lluita contra el còlera. Crea una “Unitat de diagnòstic i tractament del còlera en tres pavellons” (Fig.2): a) un de rehidratació, on ingressen malalts greus, b) pavelló de convalescència, on anaven els que sortien del pavelló de rehidratació i c) pavelló de diarrees amb malalts sense deshidratació ni incontinència fecal. En el primer pavelló hi van ingressar 180 malalts i en el tercer 465.

El ministeri de governació va premiar el Dr. Alcántara amb la placa de l’Ordre Civil de Sanitat el 1973 com a reconeixement de la seva labor (Fig.3).

El Dr. Foz s’ocupava del diagnòstic bacteriològic i del programa de vacunació, que va poder desenvolupar gràcies a la col·laboració entusiasta d’estudiants de medicina reclutats pel Dr. Foz entre els alumnes a qui donava classe, en funció de que era professor de la UAB.

El Dr. Foz havia nascut a Saragossa, de família de metges. Els seus pares es traslladen a Barcelona per facilitar els estudis als seus fills. Amadeu estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona i es gradua el 1939. L’any següent, el nomenen cap de secció de Microbiologia del laboratori de la càtedra del professor Pedro Pons. Foz va desenvolupar una experiència notable en la brucel·losi en la que va ser una autoritat mundial. El 1969, en fundar-se la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser nomenat catedràtic de microbiologia.

L’experiència de l’Hospital del Mar va ser notable. Una epidèmia que va fer un mal reduït, en part per la prevenció intensiva amb la vacuna i en part per l’eficàcia terapèutica de l’equip del Dr. Alcántara. Aquest va ser premiat amb l’Ordre Civil de Sanitat, però no recordo que es fes cap manifestació de reconeixement des de la professió.

Espero que aquesta nota tradueixi la meva admiració per aquests dos metges i el meu reconeixement com a primers infectòlegs de Catalunya. La seva competència es pot deduir que de 800 malalts ingressats amb còlera només en van morir 3.

Referències

Jacint Corbella. El còlera de 1971. La Vanguardia 04/01/2013.

X. Sierra Valentí. L’epidèmia de còlera de 1971 ocultada pel franquisme. Gimbernat, 2022; 76; 195 – 208.