En els darrers vint anys s’està desmuntant el mite de Banting i Best (Fig.1) com a descobridors en exclusiva de la insulina, i s’està produint la rehabilitació de professor JJR MacLeod, coguanyador del premi Nobel de 1923 amb Banting. Aquesta transformació de l’opinió pública va ser iniciada al Regne Unit per un científic, Michael Bliss, que va investigar tots els documents, fins i tot els papers manuscrits dels guanyadors del premi Nobel pel descobriment de la insulina. A Catalunya aquesta feina de revelar les persistents faltes de veracitat de Banting i de Best ha estat assumida pel Dr. Alberto de Leiva, diabetòleg de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i doctor en Història de la Ciència.

El mèrit de posar-se a investigar sobre un possible tractament de la diabetis amb extracte pancreàtic va ser certament de Frederick Banting, cirurgià militar, que va formar parella amb Charles Best, un estudiant de medicina que va estar interessat en el projecte de recerca que tenia Banting i li va demanar si podia ser el seu assistent.

Cap dels dos havia fet mai recerca biològica i Banting va anar a demanar consell i ajuda al catedràtic de fisiologia de la Universitat de Toronto, John James Rickard MacLeod (Fig.2), un escocès que portava anys a Toronto.

MacLeod es va mostrar generós, cedint-els-hi una part del seu laboratori i els va orientar en la seva recerca, ja que no tenien cap experiència en aquest camp. Un fisiòleg anglès, F. Roberts, va criticar durament el primer article publicat per Banting i Best el febrer de 1922, abans de la visita amb MacLeod, declarant que “els experiments estaven mal dissenyats, mal conduits i mal interpretats”.

MacLeod va comportar-se amistosament i els hi facilita mitjans i espai en el seu laboratori, i sobre tot els hi proporcionà un bioquímic, James B. Collip (Fig.3) que és qui va purificar l’extracte pancreàtic que havien aïllat, els hi va supervisar la feina amb el seu coneixement i la seva tolerància i finalment va permetre la producció d’insulina a gran escala.

Malgrat aquest acte de generositat, Banting tractà amb hostilitat a MacLeod, acusant-lo injustament de voler apropiar-se del mèrit d’haver descobert la insulina.

La presentació de MacLeod del treball conjunt sobre l’efecte que produïa l’extracte pancreàtic sobre la diabetis a la reunió de l’Associació Mèdica Americana el 3 de maig de 1922, que va tenir un èxit espectacular, va ser una decisió d’última hora, perquè Banting que no tenia formació acadèmica, no es va veure amb cor de parlar davant una audiència tan prestigiosa, i MacLeod va haver de suplir-lo.

MacLeod deixa la universitat de Toronto el 1928, perquè és nomenat Professor Regius de Fisiologia de la Universitat d’Aberdeen, on hi estarà fins 1935, any en que mor als 59 anys, sense haver tornat a Toronto.

El conflicte entre Banting i MacLeod, que comença ja en la primera reunió, s’agreuja després de la concessió del premi Nobel. Banting tenia un temperament conflictiu, era recelós, desconfiat i estava convençut que la seva idea de que l’extracte pancreàtic podia ser la solució de la diabetis era suficient per tenir tot el mèrit i tot el prestigi en exclusiva.

En aquest aspecte caracterològic que explica el distanciament entre Banting i MacLeod, hi hem d’afegir la campanya institucional que personalitats polítiques del Canadà, aprofiten el fet que Banting és canadenc per fer-ne un acte patriòtic d’afirmació de la capacitat científica del Canadà.

Banting, que pateix un problema greu amb l’alcohol, té la convicció que MacLeod i Collip volen apropiar-se de la glòria que només els hi correspon a ells, per això cal fer una campanya de desprestigi de MacLeod. Aquesta campanya continua malgrat que MacLeod està a Escòcia.

Michael Bliss (Fig.4) és un investigador anglès de la història de la ciència, que va biografiar savis, com William Osler i Harvey Cushing, i finalment va optar per investigar el descobriment de la insulina (Fig.5). És llavors quan descobreix el joc brut de Banting i Best, entestats a voler gaudir en exclusiva de la paternitat de la diabetis (Fig.6).

Referències

M. Bliss, The Discovery of Insulin

M.Bliss, Banting: A Biography, 1993 2nd Edition

M. Bliss, The eclipse and rehabilitation of JJR Macleod, Scotland’s insulin laureate, J R Coll Physicians Edim., 2013; 43: 366 – 373