Francisco Hernández és un personatge extraordinari que no ha passat a la posteritat per culpa d’un incendi que va cremar gran part del monestir de l’Escorial l’any 1672, destruint part de la seva obra (Fig.1).

La seva fou la primera expedició científica que va finançar el regne d’Espanya, abans de l’expedició a Perú i Xile dirigida pels botànics Hipólito Ruiz i José Pavón, de la dirigida per Celestino Mutis al regne de Nova Granada (Colòmbia) i de la dirigida per Mariano Mociño a Nova Espanya (Mèxic).

La seva obra “Rerum medicarum Novae Hispaniae thesaurus, seu, Plantarum animalium mineralium Mexicanorum historia”, en 17 volums, fou en gran part destruïda.

Francisco Hernández neix a la Puebla de Montalbán (Toledo). Estudia medicina a la Universitat d’Alcalá, essent company d’estudis del Divino Valles, i exerceix la medicina a Sevilla i Toledo, durant bastants anys fins que és nomenat metge de la cort de Felip II. Llavors fa de metge a l’hospital del monestir de Guadalupe.

El 1570, embarca a Sevilla amb destí a Mèxic (Fig.2). El rei l’ha nomenat Protometge general de les Índies i passarà sis anys al continent americà, dirigint una expedició científica organitzada per la corona (Fig.3).

Aquell any 1570 ja era vidu i ha de deixar dues filles al convent de Sant Joan de la Penitència de Toledo, però s’enduu el seu fill Juan. Ja té 53 anys i triga tres mesos per arribar a Nova Espanya.

El seu recorregut per Nova Espanya dura tres anys i agrupa durant el camí una col·lecció de 3.000 espècies de plantes, una gran part de naturalesa medicinal segons els indígenes americans, i 400 espècies d’animals.

El 1574, ha acabat el seu viatge i s’instal·la a la ciutat de Mèxic. Envia els espècimens recollits i els manuscrits a Espanya. També envia les traduccions a llengua indígena del material enviat, així com un estudi de les tradicions, la geografia i estudis arqueològics.

Retorna a Espanya el 1577, on mor el 1587 a Madrid, abans que la seva obra hagi estat publicada. Va estar malalt de la panxa, diguem-ne disenteria, i va haver de fer molt llit.

Donat el seu cost de publicació, el rei Felip II encarrega a l’editor italià Nardo Antonio Recchi que publiqui una versió abreujada. L’original es va cremar. La Història Natural d’Hernández no fou editada fins 200 anys després que hagués arribat l’original a Espanya. Després de la re-elaboració de Recchi de l’estudi d’Hernández, es guarda a l’Escorial (Fig.4) on pateix un incendi, reduint-se notablement el volum de làmines il·lustrades. Se’n van editar quatre llibres (Fig.5).

Hernández hi havia descrit 230 noves espècies d’aus però la falta d’il·lustracions no ens permet la seva identificació.

Referències

Pardo Tomás, José. El protomédico Francisco Hernández en Nueva España (1570-1577). Eidon. Revista española de Bioética. Fundación de Ciencias de la Salud, Núm. 15, 2004, pàg. 45-49.