Barcelona ha estat sovint un motor de tracció d’Espanya. Allà s’han iniciat projectes, que més tard s’han consolidat a tot Espanya. Les primeres UCIs, les primeres metgesses, les primeres vacunes, han sortit de Catalunya.

Avui voldria informar-vos d’un fet encara més espectacular. El centre mèdic del Bon Pastor va ser la inspiració de la Seguretat Social espanyola. Això no ho saben ni els màxims responsables de la Seguretat Social, i el mèrit va ser d’un catedràtic de medicina de la universitat espanyola quan era un metge jove, el professor Alfons Balcells Gorina (Fig.1).

L’any 1940, aquest metge jove i un capellà es van unir per crear una autèntica revolució sanitària al barri del Bon Pastor. Aquest era un barri poc afortunat. Els terrenys on es va construir havien estat terres agrícoles aïllades de Barcelona, fins l’aparició d’una gran empresa química, l’Enric Sanchís. Al voltant s’hi construeixen cases barates pels treballadors de la nova fàbrica, però també per persones que vivien en barraques a Montjuïc, treballadors de l’Exposició Universal del 29 i treballadors de les obres del metro. En total, hi van anar a viure fins 4.500 persones.

El polígon de les cases barates es va construir sense els serveis necessaris. Ningú s’estranya, oi? Els nous habitants del barri havien d’anar a altres barris o a les poblacions veïnes per fer qualsevol gestió, sobre tot per anar al metge.

Això canvia quan arriba el Pare Botella, el gener del 1939. Era el mossèn Joan Cortinas (Fig.2) , conegut com a Pare Botella, sobrenom que li venia de la seva campanya de recollida d’ampolles per aconseguir diners per fer obra social. Cortinas va detectar de seguida la carència de serveis al barri, especialment la manca d’un dispensari mèdic, i va posar mans a l’obra.

El Pare Botella es posa en contacte amb un metge del Clínic, l’Alfons Balcells (1915 – 2002), que més tard serà catedràtic de Patologia General a la Facultat de Medicina de Barcelona. Li proposa muntar un consultori a la rectoria del barri. Balcells va acceptar el projecte de manera altruista. Es va encarregar de buscar un equip de 10 metges especialistes, el material sanitari mínim imprescindible i els medicaments. Una de les persones que va aportar diners al projecte va ser Franz Johan, integrant d’un popular grup artístic anomenat Els Vienesos.

El dispensari es va posar en funcionament amb un servei molt efectiu i tot el barri el feia servir. L’atenció mèdica era de pagament, així com els medicaments, però si alguna persona no podia pagar, no se li cobrava. El dispensari va estar en funcionament més de 30 anys, fins que va ser substituït per un CAP.

Uns anys després, el Ministeri de Treball va encarregar a Alfons Balcells la creació d’un servei assistencial públic per a tota la població. Balcells va agafar com a model el projecte del Bon Pastor.

Uns anys després, les autoritats franquistes comencen a planificar una Seguretat Social que seria rudimentària i que encara no atorgaria assistència sanitària universal. Per a posar-la en marxa, el dispensari del Bon Pastor fou una font de inspiració ja que, amb l’èxit aconseguit al barri, es reclamà a Alfons Balcells que s’ocupés del disseny d’un sistema assistencial públic.

La història del Barri del Bon Pastor s’explica breument en las memòries del Dr. Balcells, que va anomenar: ”Memòria ingènua” (Fig.3), que fou editada per “La Formiga d’or” i fou presentat a la sala d’actes del Col·legi de Metges, per mi mateix quan jo era el president del Col·legi. Les memòries estaven acabades el 1996, però el Dr. Balcells no va voler que fossin editades fins després de mort, fet que va succeir el 2002.