Popeye és un dels personatges de dibuixos més populars i tothom el relaciona amb el consum d’espinacs (Fig.1), per la convicció que es tenia a finals del segle XIX, quan es va crear la tira del còmic Popeye, que els espinacs eren un vegetal que contenia molt ferro i donava energia a qui en prenia.

Les mares estaven molt interessades en que la seva canalla mengen espinacs, un plat que no agradava gaire als nens, però pensaven que agafarien la força que li venia a Popeye quan es cruspia una llauna d’espinacs.

Popeye és el personatge principal d’una tira còmica que va crear Elzie Crisler Segar i va sortir publicada per primera vegada el 17 de gener de 1929. Després va sortir en dibuixos animats i es va fer encara més popular. Popeye convivia en aquesta tira i en els dibuixos animats amb Olivia i el seu germà Castor Oyl (oli de ricí).

Popeye va fer forat, perquè les tires còmiques s’han seguit publicant per successius dibuixants. Els dibuixos publicats durant la guerra mundial portaven propaganda aliada. En els dibuixos animats, Popeye és un mariner independent de mitjana edat en conflicte amb els seus enemics, que son forces. Al principi de la sèrie, Popeye era un personatge menor, però va guanyar-se el públic i es convertí en el protagonista principal. Encara es publica avui en una tira dominical.

Jo soc un dels molts que he estat convençut, fins fa ben poc, que els espinacs eren rics en ferro degut a les pel·lícules de dibuixos de Popeye, que veia quan era nano, on indefectiblement el vell mariner es menjava en cada episodi una llauna d’espinacs per fer-se fort (Fig.2), malgrat que ja se sabia, des de finals dels anys trenta del segle passat, que els espinacs contenien menys ferro que altres verdures i que la majoria de llegums.

D’on provenia aquest engany? No era un engany intencionat, sinó la conseqüència d’un error de transcripció de la quantitat de ferro que contenien els espinacs, calculada pel químic alemany Erich von Wolf per un llibre que va ser editat l’any 1870.

Von Wolf va calcular que 100 g d’espinacs contenien 3.5 mg de Fe, però va anotar 35 mg, la qual cosa donava una quantitat deu cops superior a la real. Fins l’any 1937 no es va adonar ningú que la dada del llibre de von Wolff estava equivocada i es va rectificar en un article en una de les revistes amb major difusió, el British Medical Journal. Però segurament ningú devia fixar-s’hi, i va persistir la idea equivocada de que els espinacs eren una bona font de ferro.

La relació de Popeye amb els espinacs va impactar tant en la cultura popular, que va associar els espinacs amb ferro, i amb energia, malgrat ja se sabia que no hi havia aquesta relació, i un fenomen que va impactar també en la industria alimentària, especialment als Estats Units, Popeye ha estat un factor determinant en el consum d’espinacs en el mon occidental.