El dilluns dia 25 de novembre es va fer l’entrega anual dels Premis a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, als metges i metgesses que havien estat seleccionats pels jurats corresponents a les diferents categories del premi. Es van premiar 51 metges i metgesses, i a 4 equips assistencials.

Era el 21è any que se celebrava aquest acte. Cada any des de 2002. Només no se celebrà l’any de la COVID, de trista memòria. En aquesta entrada del blog (15/10/24) comentava la història d’aquest premi.

L’acte va ser una festa, amb elements de caràcter alegre i elements de caràcter ritual, que li donen el rigor i l’austeritat que li corresponen. Composen els diferents jurats, metges i metgesses que escullen per ser premiats a companys que mostren excel·lència en la seva activitat professional.

Entenem per excel·lència comportar-se en la pràctica professional amb un grau màxim de competència, honestedat, generositat, compromís, i lleialtat, de manera que un metge “excel·lent” es converteix en un referent pels seus companys i companyes.

Els assistents a l’acte omplien l’Auditori L’illa. Eren els premiats i els seus amics, companys i familiars. Jo estava assegut entre els que escoltaven amb atenció la lectura dels noms dels premiats i aplaudien amb entusiasme els seus amics premiats. Vaig reconèixer alguns dels premiats en les fotografies que es projectaven a la pantalla, mentre pujaven a l’escenari a recollir el diploma de mans del president i vicepresidents de la junta de govern. Els que jo coneixia eren certament tots uns metges i metgesses excel·lents, i eren dignes mereixedors del premi. He de suposar que tots els altres, encara que jo no els conegués, també son excel·lents.

Va ser per mi molt emotiu el parlament d’agraïment que va fer en nom dels premiats una doctora peruana, cap d’un equip de malalts crònics incurables, que va fer el parlament en un català impecable, molt emotiu, i ben estructurat, que demostra la capacitat d’integració amb els forasters que té el nostre país.

L’acte incloïa un parlament final del president del Col·legi, el Dr. Jaume Padrós. Va ser un discurs excel·lent. Afectuós amb els premiats, lúcid en plantejar la situació dels professionals maltractats en un sistema sanitari burocratitzat, orgullós per la fidelitat dels metges als valors de la professió i pel seu compromís amb la societat.

A mi el discurs del president em va fer pensar en la necessitat urgent de reformar el sistema retributiu dels metges. Jo crec que els gestors del sistema sanitari català no es volen adonar del grau de desencís i de frustració dels metges d’Atenció Primària després de com de malament van ser tractats durant la pandèmia de COVID. Els van fer treballar fins a l’extenuació, morien metges infectats pels malalts i no es va prendre cap decisió per compensar el sacrifici, i únicament es recomanava l’aplaudiment als sanitaris a les 8 de la tarda des del balcó de les cases (Fig.3).

Em va semblar ridícul. La pandèmia ha passat i els gestors no s’han adonat que la pandèmia va passar factura. Tenim una elevadíssima proporció de metges amb burn-out. No s’ha sabut implementar canvis que millorin els ànims, ni tan sols s’han tingut manifestacions de reconeixement i agraïment als metges i metgesses, infermers i infermeres i auxiliars, que es van jugar la vida, per un salari misèrrim.

Trobo que ara la situació és diferent de la que va haver-hi durant la transició, ara fa 50 anys, quan els metges tenien opinió, plantejaven propostes i argumentaven com s’havien de fer les coses. Regularment apareixien les opinions de metges en els diaris, com les d’en Ramon Espasa (Fig.4), en Jordi Gol, en Nolasc Acarín, la Rosa Suñol, o l’Andreu Segura, sobre com havia de ser l’organització del sistema sanitari, la reforma de l’Atenció Primària, el Mapa Sanitari i altres temes.

A molts metges ens agradava més el model francès per la retribució dels metges, altres preferien el model alemany basat en les mútues. Aquí va guanyar el model del National Health System britànic, però aplicant-lo més com el model cubà des del punt de vista retributiu.

M’agradaria veure que els metges en actiu tinguessin opinió i la manifestessin. Com és que accepten un salari igual per tothom, sense tenir en compte els mèrits i sense tenir en compte el volum de feina de cadascú. No m’estranya que hi hagi burn-out.

El nostre sistema sanitari no cuida els seus metges. Ja és hora que ens ho fem mirar. O que ens ho deixin mirar a nosaltres. Es pensen els gestors que no sabríem fer propostes racionals d’un nou model retributiu?