L’Oriol Mitjà és una de les personalitats més brillants que ha donat la Medicina Catalana del nostre país en els últims anys (Fig.1). Ningú pot dubtar de la qualitat de les seves contribucions en el treball que va fer sobre el pian a Nova Guinea, on hi va passar una temporada.

La tornada a Barcelona va causar força expectació pel seu caràcter extravertit i la seva actitud poc convencional. Aviat es va comprovar un cert grau d’independència en els seus comentaris crítics sobre l’estil de la manera catalana d’afrontar els problemes.

Aquí sovint es prefereix que un problema no s’arregli, abans que no pas l’arregli algú i jo no hi hagi participat, però mai es posen d’acord tots el que haurien d’ajuntar-se per resoldre’l .

Catalunya és un país on la gent s’organitza en bàndols. No en dos com alguns llocs civilitzats, on hi ha dretes i esquerres. Aquí tenim de tot, moltes esquerres i moltes dretes, que es creuen diferents unes de les altres, però que només s’ajunten per defensar-se dels outsiders, que no volen ser de cap grup.

Això pot ser el que li ha passat a l’Oriol Mitjà. Un tipus massa llest i amb criteri propi que no volia pertànyer a cap grup . L’han criticat els col·legues que no eren del seu hospital i també del propi hospital (Fig.2) .

Els polítics també el van bandejar, perquè Oriol Mitjà parla de política. Si parla de salut pública parla de política, però parlava com independent, expressava la seva opinió personal. Per aquesta raó no agradava a cap formació política.

Ara m’he assabentat que pateix una depressió. Ho lamento molt. Desitjo que es recuperi, que tingui un bon metge o una bona metgessa que el tregui del forat de la depressió.

No conec personalment l’Oriol Mitjà, però quan jo era president del Col·legi de Metges i vaig llegir el seu article del Lancet, el vaig proposar pel premi de l’excel·lència. Em van dir que no se li podia donar perquè encara no tenia 40 anys. Era molt jove, però ja havia aportat informació de com eliminar el pian. Ara ja té més de 40 anys, però ningú l’ha proposat encara per aquest premi. És que ara ja no és tan excel·lent?