Després de “Cazadores de microbios”, el llibre sobre història de la medicina més atractiu i que et fa enorgullir de la nostra professió és “El Siglo de los cirujanos”, del que no existeix cap edició en català, però sí moltes en castellà. Últimament està en versió digital gratuïta, i te’l pots baixar en pdf al teu ordinador. Avui no teniu perdó de no llegir-lo. És gratuït i tindreu temps per llegir-lo aquestes properes vacances de Nadal. Si el comenceu, no podreu parar de llegir.

“El siglo de los cirujanos” és un repàs a la biografia de més de 12 metges que van viure el segle XIX, que és el temps en que apareixen extraordinaris cirurgians als Estats Units, Alemanya, Regne Unit, Àustria i Itàlia.

Aquesta primera edició és de Destino i apareix l’any 1958. El seu autor és l’alemany Jürgen Thorwald.

El moment nuclear de la cirurgia és el descobriment de l’anestèsia, primer l’èter com anestèsic i després el cloroform. El primer que opera amb èter és Warren, catedràtic de cirurgia a la Universitat de Boston, i cirurgià del Massachussets General Hospital, i el primer que ho fa amb cloroform és el ginecòleg Simpson, a Edimburg. Aquests anestèsics van comportar un canvi espectacular en permetre fer cirurgies sense dolor, per aquest motiu els cirurgians van anar atrevint-se a fer intervencions quirúrgiques cada cop més complexes, on el malalt estaria immòbil sense dolor.

“El siglo de los cirujanos” comença parlant del cirurgià americà que va operar sense anestèsia un enorme quist ovàric en una malalta que suportà desperta la laparotomia sense queixar-se. Ephraim McDowell va dur, en el seu cavall, la malalta des de casa seva fins a casa del metge on va ser operada.

El segon capítol està dedicat a Warren i al que va introduir l’èter en medicina, un dentista de la costa est americana de nom Morton, que va introduir l’èter (Fig.4).

En els successius capítols, s’exposen les vides del litotomista anglès sir Henry Thomas, el cirurgià més ràpid del mon, l’anglès Liston, o el ginecòleg italià Porro que feu la primera cesària. També apareixen el ginecòleg austro-húngar Semmelweis que va advertir que la febre puerperal era causada pels que feien parts sense rentar-se les mans, Lister, el pare de l’antisèpsia, Koch, el gran bacteriòleg i els dos extraordinaris cirurgians, l’americà Halsted i l’alemany Billroth.

Pel llibre circulen altres metges famosos, que permeten al lector adquirir una visió ampla i clara de com va ser l’època més notable de la cirurgia.