La història del cirurgià William Halsted és de les més sorprenents que es poden explicar. Halsted va ser el cirurgià a qui devem la introducció del sistema de formació de residents de cirurgia a través del sistema de residència. El va aplicar en el Johns Hopkins Hospital, que sempre ha estat un dels millors hospitals dels Estats Units des de la seva creació.

L’hospital va ser fundat per un grup de metges notables, William Welch, patòleg, William Osler, internista i Howard Kelly, obstetre, al que s’hi va incorporar William Halsted.

Halsted era de família rica. Havia estudiat medicina a la universitat de Yale (Fig.1). Després de graduar-se, marxa a Europa en un viatge d’estudis l’any 1874. Fa una estada de dos anys en els millors departaments de cirurgia d’Alemanya, on té de mestres Kocher, Billroth, Kaposi i Mikulicz.

L’any 1880, torna als Estats Units, on troba sa mare amb una colecistitis aguda. Decideix operar-la a casa seva i practica amb èxit una colecistectomia, que és la primera que s’efectua als Estats Units.

Troba feina a l’Hospital Roosevelt de Nova York, on es converteix en el cirurgià de moda, el més buscat, fins l’any on es produeix un fet dramàtic que canviarà la seva vida.

Llegeix les experiències d’un oftalmòleg txec, Karl Koller, que proposa l’ús de la cocaïna com anestèsic local i regional. Halsted i els seus col·laboradors experimenten amb la cocaïna, fet que inclou el seu consum, i aleshores es converteix en un addicte. Halsted experimenta una davallada professional considerable, fins que el seu amic Welch el fa ingressar en un hospital psiquiàtric a Providence, on hi passà set mesos fent una cura de desintoxicació (Fig.2). El tractament de l’addicció a la cocaïna en aquella època consistia en administrar morfina, en substitució de la cocaïna.

Halsted es converteix en un morfinòman, hàbit que no abandonarà en tota la vida, però aconseguirà un control, limitant la dosi tòxica a una injecció diària, que no interfereix amb la seva activitat professional.

El seu amic Welch l’incorpora al seu equip a la Johns Hopkins, com a cap del laboratori experimental de cirurgia, i després com a director del departament de cirurgia, des d’on introdueix el sistema de residència pels metges recentment graduats que s’incorporen al Johns Hopkins Hospital. Halsted fou, malgrat la seva addicció, un gran cirurgià, però amb seguretat hauria estat encara millor sense aquest hàbit (Fig.3).

Halsted va inventar una intervenció quirúrgica per extirpar amb seguretat el càncer de mama, que s’ha abandonat perquè era molt agressiva i ara s’estilen intervencions menys radicals.

En part, Halsted utilitzava la seva dosi diària de morfina per combatre els atacs dolorosos que li causava la seva litiasi biliar, que finalment va ser la causa de la seva mort, per complicacions d’una colecistectomia, amb extracció d’un càlcul coledocià (Fig.4).

Referències

J. Scott Rankin. William Stewart Halsted. A lecture by Dr. Peter D. Olch. Ann Surg., 2006; 243: 418 – 425.

James R. Wright jr., Norman S. Schachar. Necessity is the mother of invention; William Stewart Halsted’s addiction and its influence on the development of residency training in North America. Can. J. Surg., 2020; 83 (1): 13-18.

Gonzalo Rafael Barros Lugo. William Halsted: Su vida, su obra y su legado. A cien años de su muerte. Rev Venezolana Oncol., 2022; 34 (3): 141 – 151.

Marcos Villanueva. William S. Halsted. Pionero de la cirugía moderna. Galenus nº 64