Entre 1914 i 1923, va tenir lloc el que es coneix com a genocidi armeni, durant el qual es va produir l’expulsió de Turquia de la població armènia, amb la conseqüent confiscació de propietats, de treballs forçats, de tortures i execucions, empresonaments i assassinats (Fig.1). En total s’estima que van morir un milió i mig d’armenis, uns 250.000 assiris cristians i uns 350.000 grecs pòntics. Els grecs pòntics son grecs que provenien de la regió del Pont, que està a la costa sud del Mar negre, al nord-est de l’Àsia Menor.

El genocidi armeni va ser una massacre organitzada pel govern turc, conegut com els “Joves Turcs”, que eren membres d’un partit nacionalista radical, que es considerava a si mateix reformador i revolucionari (Fig.2). Turquia mai ha acceptat que la massacre d’armenis fos un genocidi, reconeixement que sí han fet pràcticament tots els països del mon.

El genocidi armeni és degut en gran part al temor de que es creés un estat armeni independent dins el territori turc, com s’havien creat a finals del segle XIX els estats de Romania, Montenegro i Bulgària. Armenis i turcs es diferenciaven per la religió. Musulmans els turcs, i catòlics els armenis.

En els anys que precedeixen la Primera Guerra Mundial, Turquia es trobava en un estat de recessió econòmica, que afavorí la pèrdua de la tolerància als armenis, que eren molt treballadors i es guanyaven bé la vida. El govern turc d’aquells anys, un govern nacionalista radical, va efectuar una planificació de l’extermini de tota la població armènia que residia en territori turc, que inicialment era una població emigrada que havia consolidat la seva residència a Turquia. El genocidi armeni va ser un precedent i un assaig del que farien els nazis amb el poble jueu.

Durant la Primera Guerra Mundial, els turcs estaven pròxims als alemanys i els armenis als russos.

El motiu d’aquesta entrada del blog és comentar el paper ominós de metges turcs en la persecució d’armenis, similar a la que es va repetir durant el genocidi jueu per part de metges alemanys.

El coneixement que ara tenim sobre la participació de metges turcs es deu a l’historiador armeni Vahakn Dadrian, que va demostrar no únicament que en el genocidi hi van participar metges, sinó que el genocidi armeni va estar en gran part dirigit per metges turcs del partit del govern, alguns dels quals van ser assassinats per agents armenis. Alguns metges van participar en les tortures i fins i tot van matar un elevat nombre d’armenis amb les seves mans.

Altres metges van utilitzar sicaris alliberats de les presons per participar en els assassinats i en les tortures (Fig.3).

Els dos metges turcs més destacats que van estar molt compromesos amb les matances i les tortures d’armenis van ser els Drs. Bahaeddin Şakir i Mehmed Nâzım, que van crear una organització especial amb patrulles responsables d’exterminar armenis. Paradoxalment, Nazım era professor de Medicina Legal, una part de la qual era l’Ètica, i Şakir era el metge en cap de l’Hospital de la Mitja Lluna Roja a Edirne (antigament Adrianòpolis).

Molts més metges van tenir un comportament sàdic que agreujava el component anti-armeni. Els cossos de les víctimes armènies van ser destruïts per evitar que es veiessin els senyals que van deixar les tortures i les agressions, però existeix prou documentació d’aquestes maldats.

Els metges que van perpetrar actes criminals van ser detinguts pel govern turc posterior al genocidi, però alguns van poder escapar-se sense danys fugint a l’exili, altres es van suïcidar, alguns van ser assassinats per agents armenis. Només tres dels metges que van intervenir en el genocidi armeni van ser executats, després d’un judici.

Avui dia es parla de l’holocaust nazi però no és possible parlar del genocidi armeni, fins i tot ens volen fer creure que no va existir.

Els metges turcs que van participar en el genocidi creien que defensaven el seu país, tal com indiquen les notes escrites per alguns que es van suïcidar. Un es pot sorprendre que metges es converteixin en assassins i acceptessin ser còmplices d’un estat que tenia com objectiu destruir un poble sencer.

Els que tinguin interès en conèixer una mica millor el que va ser el genocidi armeni els hi puc suggerir dues pel·lícules que ja tenen anys, que segurament els impactarà: Ararat (2022) i El Padre (2014) (Fig.4).

Referències

V Dadrian. Holocaust and Genocide Studies, 1986 academic.oup.com