Si es fes un concurs per premiar la persona que hagués salvat més vides, Maurice Hilleman seria sens dubte el guanyador (Fig.1). Hilleman ha estat l’inventor de 40 vacunes, moltes d’elles contra malalties mortals, i per tant podem considerar que la majoria dels vacunats haurien mort si no els hi haguessin posat la vacuna.

Qui era, doncs, aquest salvador de vides, desconegut del gran públic? Maurice Hilleman fou un microbiòleg nord-americà, nascut el 1919 a Montana. Va ser el vuitè fill d’una dona que morí de part. Un oncle i una tia seva es van ocupar de criar Maurice a la seva granja.

Va poder estudiar gràcies als diners que li va deixar el seu germà gran. Estudià medicina a la universitat de Montana, graduant-se el 1941. Fa l’internat en microbiologia i obté el doctorat el 1944 per la universitat de Chicago.

És contractat per un laboratori privat que es dedicava a preparar vacunes, E.R Squibb & Sons, ubicat a New Jersey. El 1948, comença a treballar com a cap del Departament de Malalties Respiratòries del Centre Mèdic de l’Exèrcit a Silver Spring, Maryland.

El 1957, fabrica la primera vacuna contra el virus gripal que va causar una pandèmia iniciada a Hong Kong. La pandèmia causà 69.000 morts als Estats Units, però es va poder aturar amb la vacuna que preparà Hilleman.

Obté després una vacuna contra el xarampió, i després una altra contra les galteres. Posteriorment aconsegueix una vacuna triple, contra el xarampió, la parotiditis i la rubèola.

També és mèrit del Dr. Hilleman la producció d’una vacuna contra l’hepatitis A, l’hepatitis B, la meningitis i les pneumònies.

Durant les seves investigacions per fabricar vacunes, descobreix l’adenovirus del refredat, aprofundeix en el coneixement dels virus de l’hepatitis i del virus SV40 que causa càncer.

Als 65 anys es jubila com a vicepresident dels laboratoris d’investigació de Merck. Per combatre la frustració de la inactivitat, crea l’Institut Merck de Virologia, on segueix treballant fins 2005, quan mor als 85 anys.

El microbiòleg estatunidenc Maurice R. Hilleman (1919-2005) fou un dels majors investigadors en el camp de les vacunes malgrat ser un absolut desconegut, no només pel gran públic sinó també per a la majoria dels científics. La seva tesis doctoral l’acabà a l’edat de 25 anys fou innovadora. Hilleman demostrà que la Chlamydia no era un virus, com es creia, sinó un bacteri i que podia tractar – se amb antibiòtics. A Hilleman li devem vuit de les catorze vacunes que formen part del nostre calendari vacunal.

Malgrat tot aquest mèrit, fruit d’un treball infatigable durant dècades, no se li ha reconegut prou. No solament no ha rebut el Premi Nobel sinó que fou víctima d’una terrible controvèrsia que es generà a partir d’un article publicat el 1998 a la prestigiosa revista “The Lancet”. El seu autor, Andrew Wakefield, afirmava que la vacuna triple vírica ocasionava autisme (veure aquesta entrada del blog de 14/11/24). Tot i que els editors negaren de forma categòrica la versió de Wakefield, que havia modificat alegrement les seves dades per que tot encaixés en les seves afirmacions, el dany en l’imaginari popular ja estava fet.