Miquel

Jean Alfred Fournier (1832 – 1914), dermatòleg francès, màxim expert en sifilografia

Fournier fou el deixeble predilecte de Philippe Ricord (1800 – 1889), que va ser qui va demostrar que la gonorrea i la sífilis eren dues malalties diferents (veure aquesta entrada del blog de 17/6/22). Abans de Ricord hi havia el dubte de si les dues malalties eren expressions diferents de la mateixa malaltia, idea que havia proposat John Hunter, un home amb un indubtable prestigi científic. Encara no s’havien descobert els agents infecciosos de cada malaltia, ni la reacció de Wassermann, que permet el reconeixement de la sífilis

Fournier va ser deixeble, gendre i ajudant en la consulta privada de Ricord, a qui va conèixer quan va entrar d’alumne intern al seu servei de l’Hôpìtal du Midi (Fig.1). A la mort de Ricord també va heretar la consulta.

Foto de Fournier de jove, quan era ajudant del professor Ricord
Fig.1 Foto de Fournier de jove, quan era ajudant del professor Ricord

El 1863, Fournier guanya el concurs de “metge dels hospitals de Paris” i és assignat a l’hospital de l’Hôtel-Dieu, al servei del Dr. Augustin Grisolle de Clínica Mèdica.. El 1876, és nomenat professor de malalties cutànies i sifilítiques a l’Hôpital Saint-Louis, on serà nomenat cap del servei hospitalari de Dermatologia (Fig.2). De 1868 a 1876 havia estat cap de servei a l’hospital de Lourcine, a Paris, actualment denominat Hôpital Broca.

Professor Jean Alfred Fournier
Fig.2 Professor Jean Alfred Fournier

Entre les seves aportacions destaca el reconeixement del terciarisme luètic, principalment de la tabes dorsal, que encara no s’havia relacionat amb la sífilis, ja que havia passat molt temps entre el xancre i l’aparició de manifestacions neurològiques. En el seu arxiu de 1.100 malalts, el 90 % dels malalts amb tabes havia tingut un xancre. També és una aportació seva la descripció detallada de la sífilis congènita.

Escriu “Syphilis et marriage” (1890), “Les affections pseudosyphilitiques” (1894) i el “Traité de la syphilis” (1899).

També publica articles sobre altres temes dermatològics, com les manifestacions cutànies de la diabetis, que el fan molt popular i es fan d’ell un gran nombre de caricatures (Fig.3-4).

Caricatura de Fournier al Chanteclair (1908)
Fig.3 Caricatura de Fournier al Chanteclair (1908)
Segells en homenatge, emesos 32 anys després de la mort de Fournier
Fig.4 Segells en homenatge, emesos 32 anys després de la mort de Fournier

Referències

Nadeem Toodayan. Jean Alfred Fournier (1832-1914): His contributions to dermatology, Our Dermatology Online, 4. 2015.

MA Waugh. Alfred Fournier, 1832-1914. His influence on venereology. Brit. J. Vener. Dis., 1974; 80: 232-235.

Deixa un comentari