A Catalunya hi ha 1.085 carrers o places que tenen el nom d’un metge o d’una metgessa. Aquest és el resultat d’una investigació que hem fet el Dr Daniel Muntañà Buchaca i jo durant aquest darrer any (Fig.1).

Vàrem acordar el pla per fer-ho, la primavera de 2024, durant una visita en record del Dr. Marià de Vilar de Fontcuberta, un dels primers anestesistes que hi ha hagut a Catalunya i que havia estat l’anestesista del Dr. Salvador Cardenal a l’Hospital del Sagrat Cor, un dels grans cirurgians de la Barcelona del segle XIX.

El Dani Muntañà i jo interveníem en un acte organitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona sobre el Dr. Marià de Vilar, a Prat de Lluçanès, que és on havia nascut i viscut de jove el Dr. de Vilar. En una conversa ens vàrem adonar que els dos érem uns entusiastes dels nomenclàtors de carrers, i que ens interessava conèixer qui eren els personatges que donaven el seu nom a carrers o places. També ens agradava saber perquè se’ls hi havia concedit l’honor d’estar present en el carrers d’una ciutat (veure aquesta entrada del blog de 24/9/24).

A mi, l’afició als nomenclàtors em venia de lluny i ja havia escrit aquesta Nadala del COMB quan n’era president, l’any 1999, relativa als carrers de Barcelona amb nom de metge.

El Dani i jo acordàrem construir un diccionari biogràfic de tots els metges i metgesses amb nom de carrer, buscant la bibliografia apropiada, o l’entrevista amb familiars que els haguessin conegut.

De molts metges poguérem obtenir informació de la Galeria de Metges Catalans, diccionari il·lustrat de metges catalans destacats, on ja hi tenim més de mil metges i metgesses biografiats, però altres no son a la Galeria i vàrem buscar informació amb visites personals als ajuntaments i sovint a familiars dels metges,.

El 30 d’abril de 2025, donàrem per acabada la cerca de casos i també d’acumulació d’informació biogràfica, i havíem de passar a l’etapa següent, que era la d’obtenir finançament pel llibre que acabàvem d’escriure.

Un aspecte curiós. Els metges amb més carrers o places a Catalunya son dos metges forans: el Doctor Fleming (Fig.2), clarament el primer, seguit per Santiago Ramon i Cajal. En els llocs tercer i quart hi ha metges catalans: el tercer és Josep Trueta i el quart el Dr Jaume Ferran.

L’admiració que genera el Dr. Fleming a Catalunya és notable. Hi ha més estàtues de Fleming a Catalunya que no pas a Anglaterra. A Catalunya segurament s’ha valorat que Fleming era un tipus amable, senzill, gens cregut, sense aires de superioritat. La visita de Fleming a Barcelona, el 1948, va ser un fet amb un impacte social notable.

Els autors del manuscrit que comentem en aquest espai van considerar que aquest llibre no era un llibre per llegir com una novel·la. És cert que hi ha gent aficionada a llegir diccionaris, però son una excepció. Aquest llibre ens sembla que és més aviat de consulta, per mirar-lo quan vols saber qui era la dona a qui li van dedicar el carrer pel que hi passes tot sovint i que no saps què va fer.

Un llibre d’aquesta mena ens sembla que ha d’estar en biblioteques públiques, en totes les del país, per consultes més que per lectures. És en aquest moment quan pensem en la Diputació. Les Diputacions son municipalistes, per tant entendran una obra que es basa en un tema dels ajuntaments, com son els nomenclàtors de carrers.

Arran d’aquest raonament vam aconseguir una cita per saludar la presidenta de la Diputació de Barcelona, la sra. Lluïsa Moret, abans alcaldessa de Sant Boi del Llobregat (Fig.3).

Vàrem tenir la visita el passat dimarts 6 de maig. Era una visita institucional de la presidenta del COMB, la Da. Elvira Bisbe, a qui em vaig afegir per explicar el llibre que hem fet amb el Dani Muntañà i per parlar del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, que sempre ha sigut responsabilitat del Col·legi de Metges i ara està instal·lant-se a Vic .

La visita va ser molt cordial. La presidenta de la Diputació és una política experta, amb una conversa interessant, amb força coneixements de la problemàtica sanitària i de les mancances del sistema. Va escoltar amb interès les meves explicacions del llibre i del museu d’història de la medicina, explicacions que van ser forçosament breus, però que la presidenta va escoltar amb atenció, i va delegar la solució a la gestió de la seva cap de gabinet. Espero que aquesta gestió acabi amb èxit. Que el llibre es pugi editar i distribuir per tot el territori de Catalunya.

Ja us informaré si he encertat amb la predicció.