Aquesta setmana molts metges hem tingut un gran disgust. Ha mort una de les persones que molts metges de la meva edat i mes joves hem admirat més, el Dr. Antoni Caralps (Fig.1).

Jo era company de curs del seu germà, Josep Mª, a qui els més amics li deien Sesé. Els Caralps eren molt bons estudiants, molt innovadors. Prou atrevits per embarcar-se en projectes de magnitud important. L’Antoni va impulsar que el Dr. Josep Mª Gil-Vernet fes el primer trasplantament de ronyó de cadàver d’Espanya, i ell va coordinar tot l’equip que va intervenir en el trasplantament (Fig.2). En Josep Mª va fer el primer trasplantament de cor amb èxit que s’ha fet a Espanya, ajudat per l’Alejandro Aris.

Jo vaig conèixer l’Antoni a Urgències Medicina de l’Hospital Clínic. Quan vaig guanyar l’oposició d’alumne intern, vaig anar a Urgències Medicina una mica nerviós. Hi havia a Urgències un altre alumne intern, un estudiant de la clínica del Dr. Pedro Pons. Em va dir que el metge de guàrdia aquell dia era l’Antoni Caralps, i que passaria a conèixer-nos havent dinat.

L’entrevista amb el metge de guàrdia em va agradar. No em va agradar tant que ens digués que hauríem d’estar sols els alumnes i que ell passaria una estona a la tarda i a la nit. Ens va dir que a la nit seria a casa, però que si el trucàvem vindria si calia.

Les coses van passar tal com ell ens va dir, però la por que jo tenia de trucar-lo a la nit em va marxar quan sempre que el trucava contestava d’immediat, com si estigués al costat del telèfon i no dormís. Donava la sensació que es passava les nits estudiant.

Només vaig fer guàrdia amb ell uns mesos, però van ser suficients per establir lligams d’amistat.

L’Antoni Caralps era un internista de la càtedra de Pedro Pons, que s’havia inclinat per la Nefrologia, especialitat en la que es va formar en una estada a l’hospital Necker de Paris. A la tornada al Clínic donava classes de Medicina Interna als d’estudiants de Clínica mèdica. Els estudiants apreciaven la claredat de les classes d’Antoni Caralps, i un amic de lectures, el Dr. Miquel Marco, que ha estat molts anys neuròleg del Parc Taulí de Sabadell, també admirador de Caralps, m’ha explicat que era el professor de la seva època que explicava més clar.

El Dr. Caralps va adquirir dues àrees d’interès a la seva època estudiantil al Col·legi dels Jesuïtes: la preocupació per l’ètica i l’interès per la gestió pública. En aquest sentit Caralps va publicar durant tota la seva vida articles on es desprenia la seva preocupació per la bioètica. El seu interès per la gestió es demostra amb els seus quatre anys com a batlle d’Alella, el seu lloc de residència (Fig.3).

El Dr. Caralps fou un escriptor prolífic. Gairebé de tots els capítols de la Nefrologia n’ha escrit un llibre (Fig.4).