L’Expedició filantròpica de la vacuna de la verola va ser l’acció de salut pública més important i la primera que s’ha fet al mon. És una de les grans obres que ha fet Espanya i ens hauria d’enorgullir.

No obstant, es van produir fets mesquins i injustificats, que han sigut poc exposats. El més escandalós és el mal tracte que rebé Josep Salvany del director de l’expedició, el metge alacantí Francesc Xavier Balmis (Fig.1).

Salvany era el sots-director de l’Expedició, nomenat per la Junta de cirurgians de càmera, a qui el rei Carles II havia encarregat l’organització del viatge. La junta de Cirurgians estava composada per Antoni de Gimbernat, que la presidia, Leonardo Galli i Ignacio Lacaba.

El nomenament de Salvany com a sots-director no va ser del gust de Balmis, que volia ser el director en exclusiva de l’expedició, i es va veure obligat a cedir a l’autoritat de Gimbernat.

Durant el viatge des de La Corunya, que es d’on va sortir l’expedició d’Espanya, a Veneçuela no hi va haver cap problema entre Balmis i Salvany, però en arribar al port de la Guaira, vora de Caracas, l’expedició es va dividir en dos. Balmis marxa a Mèxic i les Antilles i més tard a Filipines, i es desentén de Salvany a qui encarrega la vacunació d’Amèrica del Sud.

Balmis mai es va preocupar de com li anava a Salvany la campanya de vacunació, que va ser dura des del punt de vista físic, primer pel naufragi del vaixell que el duia pel riu Magdalena, i després per la travessa dels Andes. En el seu camí cap el sud, Salvany va recórrer 18.000 kilòmetres, a peu o a cavall, i va vacunar 250.000 persones.

Salvany empitjorà de la tuberculosi que patia durant el seu camí pels Andes, i va escriure moltes cartes al ministre de Gracia i Justícia espanyol pregant que el repatriés, o que l’alliberés de la campanya de vacunació. Salvany mai va rebre resposta a les seves cartes ja que Balmis havia redactat un informe molt negatiu de Salvany, desaconsellant la repatriació o que se li encarregués una funció retribuïda estant a Amèrica.

Balmis havia tornat sol del seu viatge a Xina i Filipines, i era l’únic de l’expedició que estava a Espanya, i per tant influïa des de la distància. Les peticions de Salvany varen ser denegades explícitament per Balmis.

Els comentaris negatius de Balmis no tenien sentit aplicats a un personatge amb tanta dedicació i sentit del deure com Salvany. És sorprenent que Balmis sentís tanta malevolència envers Salvany, que estava amb una malaltia greau. Durant els anys en que Salvany va estar vacunant per Amèrica del Sud, Balmis mai es va interessar per la campanya, la qual cosa es podia interpretar que es fiava de la competència tècnica de Salvany. L’única compensació personal que va obtenir Salvany va ser el nomenament de batxiller, llicenciat i doctor en medicina per la Real Universidad de san Marcos de Lima, on Salvany va fer un discurs sobre la vacunació de la verola. En aquest acte va actuar, de padrí de Salvany, l’il·lustre catedràtic peruà Hipólito Unanue (Fig.2).

Referències

Emilio Soler. La odisea de Josep Salvany i Lleopart. A “Balmis contra la verola”. Canelobre 2010 – 2011. Coordinació, Emilio Balaguer, Rosa Ballester, i Emilio Soler.