Us proposo passar un matí de diumenge pel Raval de Barcelona, seguint un petit recorregut històric sobre llocs sanitaris de la Barcelona de fa segles.

El Raval era, a l’Edat mitjana, la perifèria de la ciutat de Barcelona, que era només el barri que ara coneixem com Ciutat Vella. Al Raval hi havia els centres sanitaris de l’època, que no permetien situar al centre de les ciutats. És per això que un passeig pel Raval ens permet reconèixer els aspectes sanitaris de la Barcelona del passat.

Comencem l’itinerari per la plaça del Canonge Colom (Fig.1), allà on el carrer Floristes de la Rambla aboca al carrer Hospital. En aquesta placeta, que ara fa de terrassa d’un bar, hi havia un hospital, l’hospital del Canonge Colom, fundat el 1147, que va ser un dels que es va fusionar amb altres sis petits hospitals per constituir l’Hospital de la Santa Creu.

Si un recula pel carrer Floristes de la Rambla, es trobarà en una plaça que és més aviat un descampat on hi ha en un extrem una estàtua d’Alexander Fleming, el descobridor de la penicil·lina, per això se li concedí el premi Nobel de Medicina el 1945 (Fig.2), que es va inaugurar en una visita que el científic anglès va fer a Barcelona.

Darrera l’estàtua hi ha un pas per poder accedir al parc sanitari històric de l’Hospital de la Santa Creu. Aquí hi hagué el dipòsit de cadàvers de l’hospital, conegut com el corralet.

Arribareu a un espai central rodejat per l’edifici de l’Institut d’Estudis Catalans, la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Fig.3), i la porta que dona al carrer del Carme.

L’edifici, que ara és la seu de l’Acadèmia de Medicina, havia sigut el Col·legi de Cirurgia de Barcelona, creat per Pere Virgili per formar cirurgians per l’exèrcit l’any 1760, i va ser després la Facultat de Medicina de Barcelona fins el 1906, quan es va traslladar a l’edifici del carrer Casanova.

Davant l’Acadèmia de Medicina de Catalunya, que és un edifici neoclàssic, hi ha la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, que havia sigut la Casa de Convalescència (Fig.4), que és un edifici de fàbrica renaixentista amb decoració interior barroca.

Tornant enrere, arribarem al jardí central de l’Hospital de la Santa Creu. Aquí queden el pavelló d’homes i el de dones, que van ser sales d’hospitalització, i ara tenen funcions de biblioteca, la Biblioteca de Catalunya (Fig.5). Es conserva la Farmàcia històrica de l’hospital.

Sortint per la porta que dona al carrer Hospital i anant cap a la dreta, arribarem a la plaça del Pedró, on havia estat l’Hospital de mesells, nom per designar els leprosos, del que només queda l’església medieval en estil romànic. La façana dona a la plaça del Pedró, mentre que l’àbsida es pot visitar entrant dins l’illa de cases, a l’interior de la qual hi ha l’àbsida de l’església (Fig.6).

Des de la plaça del Pedró s’arriba pel carrer de sant Antoni a la Ronda de Sant Antoni, on hi havia part de la muralla de la ciutat. A la vorera de l’esquerra del carrer de sant Antoni hi havia una matalasseria que conservava columnes d’un atri d’església (Fig.7). Era l’església de l’Hospital de Sant Antoni que els frares antonians per tractar malalts amb ergotisme.

En aquest punt es pot donar la vista per acabada, però si a un li queda temps i ganes de caminar, pot recular pel carrer del Carme, fins arribar al la plaça on hi ha l’estàtua de Fleming. Seguint pel carrer del Carme, una mica més endavant i a l’esquerra queda el carrer del Notariat, on hi ha el segon pis on va residir Santiago Ramon i Cajal, durant la seva estada a Barcelona (veure aquesta entrada del blog de 22/03/22 i aquesta del 11/07/23). En aquest pis hi treballava amb el seu microscopi, rebia deixebles a qui donava classe per augmentar els seus ingressos i composava els números de la revista que editava personalment.