Voldria fer notar la imminent aparició d’un llibre sobre un tema molt poc tractat, com és la presència de noms de metges o de metgesses a carrers i places de les poblacions catalanes (Fig.1).

Aquest és un llibre escrit a quatre mans entre el Dani Montañà i jo al llarg de 2024 (Fig.2), que recull dades biogràfiques dels metges i metgesses a qui s’ha dedicat un carrer o una plaça en alguna població catalana. En Dani i jo hem estat sempre encuriosits pels noms dels carrers, i les raons per batejar-los amb aquest nom. És una curiositat que deu tenir molts interessats si es té en compte el gran nombre de nomenclàtors de poblacions catalanes que s’han editat.

A Catalunya hi ha un total de 1085 vies públiques que duen el nom d’un metge o metgessa, però no hi havia cap text que es pogués consultar per conèixer la biografia d’aquests metges. Ara aquesta mancança està resolta amb aquest llibre que ens ha editat Parnass edicions.

La confecció del llibre ha dut força feina, en part per trobar les dades biogràfiques, operació que ha sigut difícil en bastants casos. En part també identificar el metge, alguns dels quals no tenien documentació municipal i altres perquè el titular del carrer no era metge, sinó que tenia una altre doctorat, habitualment en Teologia.

El llibre ofereix dades interessants. En primer lloc qui son els metges que tenen més carrers amb el seu nom? Son Fleming i Ramon y Cajal (Fig.3), segurament els que son més admirats. Son Premis Nobel.

També veiem el reduït nombre de metgesses amb el seu nom en una via pública (veure aquesta entrada del blog). La Dra. Aleu, la Marina Castells i l’Elena Maseras també en tenen. Davant del Clínic hi ha una placeta amb el nom d’una metgessa valenciana que mai estigué a Barcelona, la Dra. Concepció Aleixandre.

Queden moltes metgesses que podrien tenir un carrer amb el seu nom. Actualment les metgesses son les tres quintes parts del total de metges, i la proporció de caps de servei i de líders de recerca és ara molt elevada. Alguna d’aquestes podria ben dignament tenir un carrer amb el seu nom.

L’assignació d’un carrer a una persona és en certa manera un acte d’homenatge. Un reconeixement al que han fet en vida. Habitualment els metges son dignificats perquè van fer bé la seva feina de metge, que majoritàriament és assistir la gent que es posa malalta. Posar el seu nom a un carrer és una manera de recordar-lo. Hi ha molts metges que hauríem de recordar, però no tenen carrers. Això és degut a que el nombre de carrers als quals podem posar nom no augmenta tant com el de persones que volem homenatjar posant el seu nom a un carrer.

Això obliga a ser atent per escollir bé qui volem que tingui carrer. Un sistema alternatiu i més simple seria treure noms de carrer dedicats a sants o verges i substituir-los per noms de metge. No crec que els sants, santes i verges s’enfadin si deixen de tenir carrers, si busquem primer els que tenen menys devots. No sé què en pensa l’església d’aquesta proposta.