Archibald Pitcairne va ser el metge més famós i més brillant dels 21 membres que van fundar el Royal College of Physicians d’Edimburg el 1681. També el metge amb més clientela d’Escòcia i fundador de la Facultat de Medicina (Fig.1).

Archibald Pitcairne havia nascut a Edimburg el 1652. Es gradua el 1671 com a metge a aquesta Universitat. En acabar els estudis marxa a França, país que en aquells anys tenia un gran prestigi per la categoria dels seus centres docents. Es matricula a la Facultat de Medicina de Reims, on es gradua després d’haver fet una segona carrera de medicina, l’any 1680. Retorna a Edimburg amb els títols de metge i de forense.

Pitcairne fou realment un estudiós perquè a més de fer dos cops els estudis de medicina, a Edimburg i a Reims, va estudiar matemàtiques a Edimburg i astronomia a Oxford. El seu coneixement en matemàtiques es plasma en la seva obra “Elementa Medicinae physico-mathematica” (Fig.2) i està a la base del seu interès per la iatromecànica, que és la teoria per la qual es considera que totes les funcions del cos humà venen determinades per factors mecànics.

El 1691, és invitat a incorporar-se a la Universitat de Leiden com a professor de Pràctica mèdica. Leiden era la facultat de medicina amb més prestigi a Europa a finals del segle XVIII (veure aquesta entrada del blog). Pitcairne accepta la invitació i es desplaça a Leiden, però renuncia al càrrec al cap de dos anys, perquè la seva promesa no està contenta a Leiden i vol tornar a Edimburg (Fig.3).

Torna a Edimburg on participa en una controvèrsia científica, entre els qui defensen la idea que sí que s’han de tractar les febres amb emètics, purgues o diaforètics, propostes que no accepten els metges d’Edimburg, perquè consideren que influeixen negativament.

L’obra de Pitcairne està reflectida en el seu llibre “Dissertacions mèdiques” (Fig.4).