Johann Frank ha estat una figura de primer ordre en el desenvolupament de la medicina social, malgrat això és molt poc conegut entre els metges, i gens entre la població general. Johann Frank pot considerar-se el pare de la Salut Pública (Fig.1).

De Frank és la frase categòrica que vincula íntimament la qüestió social i la medicina: “La misèria del poble és la mare de la malaltia”.

El coneixement de Frank, de la seva obra i del seu funcionament, està lligat a la persona de l’historiador Henry E. Sigerist, que va reconèixer la vida del personatge.

Johann Peter Frank neix el 1745 a Rodalben, Alemanya. Acabats els estudis secundaris, estudia filosofia a la Universitat de Metz, influït per la idea de la Il·lustració francesa.

Frank s’interessa per les ciències naturals i opta per estudiar medicina, amb la decepció dels seus pares. S’inscriu a la Universitat de Heidelberg el 1763. Al cap de dos anys passa a la Universitat d’Estrasburg, per acabar a Heidelberg, on es gradua i fa la tesi sobre “De educatione infantum physica” publicat el 1766. Un cop graduat, exerceix a Lorena i a Baden, i manifesta ja la seva inquietud per la temàtica social.

El 1784, li ofereixen una càtedra a tres universitats diferents, Pavia, Gotinga i Magúncia. Es decideix per Gotinga, on el nomenen professor de Medicina Clínica. El primer que fa és proposar un canvi del pla d’estudis. Abandona Gotinga l’any següent de la seva arribada per motius de salut. Decideix agafar la plaça de la Universitat de Pavia, que encara estava vacant. Allà ocupa la càtedra de Farmacologia Pràctica i Clínica. També aquí reorganitza el currículum mèdic de l’escola. Canvia el pla d’estudis de la Patologia i també fa construir un amfiteatre quirúrgic per permetre la presència dels estudiants. Frank és nomenat Director General de la Salut Pública de la regió de Llombardia Austríaca, de la que Pavia n’era la capital.

L’ensenyament que inicia Frank és essencialment pràctic. Hi ha classes de 9 a 10 del matí, després els alumnes van a les sales a veure malalts. A la tarda hi ha un segon passi de visita.

Com a director de Salut Pública, Frank té l’oportunitat d’apreciar les condicions lamentables de pobresa, que es considera la primera causa de malaltia.

El 1791, l’emperador Leopold II confirma Frank com a director de tots els hospitals de la Llombardia, fins que el 1795 es trasllada a Viena com a director de l’Hospital General de Viena. Frank crea una escola de llevadores, que determina una reducció de la mortalitat maternal.

La màxima obra de Frank és el llibre System einer vollständigen medicinischen Polizey (“Sistema complet de política mèdica”). El terme política en el títol no és, potser, molt clar, però per Frank inclou totes les mesures per protegir la població de les malalties i augmentar la seva supervivència (Fig.2). Política mèdica seria el conjunt de mesures que l’Administració aplica per cuidar la població: regular l’educació mèdica, combatre l’intrusisme mèdic, supervisar les farmàcies i educar al públic.

El 1804, Frank perd el suport governamental i accepta una invitació per anar a Vilna, que pertanyia a Rússia, per ser acadèmic de la nova universitat.

L’any següent, el tsar Alexandre I el crida per ser el rector de l’acadèmia de Sant Petersburg i reorganitzar-la.

Té molts conflictes amb altres consellers mèdics de la cort, per això decideix renunciar al càrrec i tornar a Viena on es dedicarà a la medicina privada.

Moltes idees de Frank han persistit com inspiracions de la Salut Pública i en la prevenció de malalties.

Va influir en Bismarck, que introduí l’assegurança obligatòria de malaltia el 1883.

Frank persistirà en la història de la medicina com a fundador de la Salut Pública i reformador social.

Referències

Carlos E Medina, Martina-Christine Koschwitz. Johann Peter Frank y la medicina social. Medicina Universitaria, 2011; 13 (52): 163 – 168.