Tothom sap que els daltònics no poden identificar un color, generalment el verd o el blau. John Dalton, que era daltònic, va ser el primer en identificar aquesta alteració i va fer notables aportacions a la ciència en altres camps (Fig.1). El daltonisme és una alteració que afecta el 8% dels homes i només el 0,5% de les dones.

Dalton es va adonar del seu defecte quan tenia 26 anys. Mai havia pensat que la seva visió era anòmala fins que, a la tardor de 1792, va observar un vespre el color de la flor d’un gerani a la llum d’una espelma. De dia la flor li havia semblat que era de color blau i de nit li va semblar de color vermell, quan en realitat era de color rosa. Alguns amics que estaven amb ell, a qui els hi va fer fixar en el color de la flor, no van notar diferències en el color entre el dia i la nit, tots sempre la veien rosa, menys un germà seu que la va veure com ell, blava de dia i vermella de nit.

Dalton hauria pogut adonar-se del seu defecte de visió, quan aquell mateix any va fer el regal a la seva mare d’unes mitges que ell creia blaves, però que en realitat eren morades. La mare, en veure el cridaner color de la peça que aleshores no es considerava adequat per a una dona quàquera puritana, va preguntar-li perquè havia escollit aquell color. Poc després, Dalton portava a terme el seu experiment amb la flor de gerani i es va adonar que tant ell com el seu germà patien un problema amb la visió de certs colors. Llavors, Dalton es va embarcar en una llarga investigació que culminaria amb la identificació d’aquesta patologia.

John Dalton va ser naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg, i és considerat el creador de la teoria atòmica moderna. Va néixer a Eaglesfield (Anglaterra) el 5 de setembre de 1766, en una família de botiguers amb pocs recursos, i va ser educat en una escola quàquera. Era un estudiant molt aplicat, amb afany per adquirir coneixements i transmetre’ls, que als 12 anys donava classes particulars als seus companys.

Un quàquer ric, Elihu Robinson, el va ajudar en els estudis de matemàtiques i de meteorologia, i també en obrir una escola al seu poble. El 1781, John Dalton s’ajunta amb el seu germà gran com assistent d’un cosí seu en una escola quàquera de Kendall. Quan el seu cosí es va retirar, els germans Dalton dirigeixen l’escola i ensenyen anglès, llatí, grec i francès, a més de matemàtiques.

En aquells anys, John Dalton aprèn idiomes, òptica i s’interessa per la Neumàtica, l’Astronomia i la Geografia. El 1787, comença una carrera de conferenciant. El 1793, es trasllada a Manchester on li han ofert ser professor de Física i Matemàtiques en el New College, el prestigi del qual rivalitzava amb el de les universitats d’Oxford i Cambridge. Aquest mateix any, Dalton publica el seu primer llibre, “Observacions i assaigs meteorològics”, on defensa la tesi que l’aire no és una combinació química, sinó una barreja merament física de gasos.

A Manchester, continua amb els seus estudis botànics, que l’obliguen a prestar una especial atenció als colors. Per Dalton, el seu “problema” amb els colors era un misteri i es posa a buscar persones amb un problema de visió similar al seu i al del seu germà. Al final coneix a una família en la que tots dos fills barons tenien aquesta alteració.

Fruit de les seves investigacions sobre el color, Dalton publica “Fets extraordinaris relacionats amb la visió dels colors” (1794), una obra en la qual afirmava que les deficiències en la percepció del color es deuen a una anomalia en l’humor vitri (el líquid gelatinós que manté la forma del globus ocular) i que probablement el seu havia de ser blau ja que veia tot el que l’envoltava a través d’un filtre d’aquest mateix color. Aquella era la primera vegada que es descrivia un tipus de ceguesa per a determinats colors que patien algunes persones. Però, malgrat els avenços realitzats per Dalton, les seves teories no van trobar suport entre els seus col·legues científics. Finalment, per intentar provar la veracitat de la seva teoria, Dalton va donar instruccions al seu metge personal, Joseph Ransome, perquè, després de la seva mort, realitzés una anàlisi exhaustiva dels seus ulls. Els globus oculars de Dalton es van conservar en un recipient a The Manchester Literary & Philosophical Society fins que molt més tard, el 1995, un equip de biòlegs moleculars de la Universitat de Cambridge va sol·licitar permís per prendre una mostra de la retina del científic difunt per extreure i amplificar l’ADN.

Els resultats de l’anàlisi, que van ser publicats a la revista Science, van demostrar que Dalton no tenia els fotoreceptors retinians del color. Dalton tenia una deuteranopia. La protanòpsia és quan falten els fotoreceptors del color vermell, i la tritanòpsia quan falten els del blau.

Dalton va fer diverses aportacions científiques allunyades de la medicina, que es poden llegir en diverses biografies (Fig. 2 i 3)