Les històries de les primeres metgesses de cada país son força semblants. Es tracta de noies de famílies interessades per la cultura i per educar bé els seus membres, que accepten que les seves filles s’embarquin en una aventura difícil, perquè és oposar-se a la manera de pensar pròpia de la societat del seu temps, societat que considera que les dones tenen menys drets i menys capacitats que els homes.

A cada país aquestes primeres metgesses tenen alguna particularitat que les fa diferents, però moltes coses que les fan semblants. La particularitat en el cas de Laura Rodríguez Dulanto (Fig.1), la primera metgessa del Perú, és que el seu germà menor també estudiava medicina, li feia de tutor i li passava els apunts per facilitar-li l’aprenentatge de les matèries en les que no podia anar a classe.

Neix el 18 d’octubre de 1872 a Supe, població que en aquell temps era del districte de Chancay, però ara és del departament de Lima. Acabats els estudis primaris a una escola de Lima, vol estudiar a la universitat, i es matricula a Ciències el 1892, i després de dos anys es matricula a Medicina, quan té 23 anys.

El seu paper com alumne no és fàcil perquè s’ha de col·locar darrere d’un paravent a les classes d’anatomia per no haver de veure el cos nu d’un home, sense veure el que veuen els altres alumnes.

Obté el títol de metge el 1900 i, passades les proves corresponents, li donen el títol de metge cirurgià, la primera que l’obté al Perú, amb la tesi: “Empleo del ictiol en las inflamaciones pélvicas” que presenta el 1899.

Ella es dedica professionalment a la ginecologia i l’obstetrícia (Fig.2). Va escriure, quan era alumna interna, algunes descripcions clíniques de casos que havia assistit, com “Enorme quiste de ovario” (1898) i “Fibroma uterino” (1900).

Va donar classe a l’Escuela Normal de Mujeres, al Liceo Fanning, als Conventos de la Concepción y las Nazarenas (Fig.3).

Quan es produí el conflicte limítrof amb l’Equador el 1910, va fundar la Unió Patriòtica de Senyores, contribuint amb un equip de cirurgia per a l’Hospital Militar. Va organitzar la Primera Escola d’Infermeria, exercint la docència i dictant els cursos d’anatomia, fisiologia i higiene, fent les seves pràctiques als hospitals Dos de Mayo i Santa Ana. Va morir el 6 de juliol de 1919 després d’una prolongada malaltia. Tenia 46 anys.

Referències

Héctor Díaz, Primera médica peruana, Dra. Laura Esther Rodríguez Dulanto (1872–1919), An. Fac. med. 2007; 68 (2) : 181-184

Washington Casillas Pacora, Laura Rodríguez Dulanto: primera médica cirujana peruana, Rev. Peru. Pediatr. 2007; 60 (1): 67-68