En aquesta ocasió, l’atzar ha determinat que els dos personatges que seran comentats breument en l’entrada d’avui siguin dos cardiòlegs. Un bon observador de la malaltia cardíaca en els seus malalts, el Dr. Fabré, i un clínic d’extraordinària categoria, el Dr. Paco Navarro López, impulsor i dinamitzador del servei de Cardiologia del Clínic.

Els dos metges han passat a no ser mencionats en les converses injustament. El Dr. Navarro un excel·lent clínic i un bon gestor, que va impulsar la cardiologia del Clínic a un gran prestigi, i el Dr. Fabré, un clínic observador, del que existeix un epònim.

FRANCESC NAVARRO LÓPEZ (1933 – 2019)

Segurament hi ha cardiòlegs de l’Hospital Clínic que ignoren que tenen la sort de treballar en un excel·lent servei gràcies al criteri i la dedicació del seu primer cap, el Dr. Paco Navarro, que potser ni tan sols van conèixer.

El Dr. Paco Navarro va tenir una carrera professional brillant. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es gradua el 1956. Becat per la universitat de Barcelona i la Fundació Joan Marcet, fa una estada al servei de Cardiologia dels hospitals Herriot a Lió (1958) i Boucicaut a París (1959). Després fa la residència a l’Institut de Cardiologia de Mèxic (1959 – 1962).

Torna a Espanya perquè és nomenat cap del servei de Cardiologia de l’Hospital General d’Astúries (1964 – 1972) i d’allí va al Clínic de Barcelona, quan es reforma aquest hospital en base a les especialitats.

Obté, durant la seva estada a Barcelona, el títol de catedràtic de medicina de la Universitat de Barcelona (1986), degà de Facultat de Medicina (1988 – 1991), President de la Societat Catalana de Cardiologia (1974 – 1976), i de l’Espanyola (1991 – 1993).

És premiat amb la medalla Josep Trueta al mèrit sanitari (2006), el premi Jaume I de la Generalitat Valenciana (1994), la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996).

Va tenir una contribució acadèmica molt notable a gairebé tots els camps de la cardiologia, en el que va fer aportacions de relleu.

El servei de Cardiologia del Clínic ha d’estar orgullós del seu primer director i conservar el seu record i el seu exemple, i que actuï com un estímul als joves membres del servei. La dedicació i les habilitats de Francesc Navarro han de ser recordades i valorades.

JOSEP FABRÉ I TERSOL

El nom del Dr. Fabré i Tersol podria ser més conegut del que ja és, ja que va ser un dels dos autors que va descriure la síndrome d’oclusió dels troncs supra-aòrtics juntament amb Ferran Martorell.

La primera biografia del Dr. Fabré és del Dr. Josep Mª Simon Tor i col·laboradors, a la revista Gimbernat l’any 2018. La segona acaba de ser publicada ara per Baños i Guardiola a la revista Annals de Medicina.

Fabré i Tersol s’havia graduat en Medicina a Barcelona el 1930, i obtingué el títol de graduat en medicina el 1932.

Comença el seu exercici professional en una consulta privada de medicina general i amb l’assistència com a metge voluntari a la Clínica Mèdica A del professor Pedro Pons a l’Hospital Clínic.

Allà es fa cardiòleg al costat del Dr. Duran Arrom. Passa la Guerra Civil com a metge militar al costat de la República, però no és sotmès a sanció un cop acabada la guerra.

Es reincorpora a la Clínica Mèdica A com a cardiòleg sota la direcció del Dr. Albert Ciscar (Fig.1). El 1956, obté una plaça d’especialista de cor i pulmó del Seguro Obligatorio de Enfermedad a l’hora que és nomenat director del Dispensari de Circulatori de la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic.

La síndrome de Martorell-Fabré va ser observada per primera vegada per Fabré en un dona de 36 anys que havia vist al Clínic. Va consultar el cas amb el Dr. Martorell, amb qui publicarà el cas a Medicina Clínica el 1944. En un congrés d’especialistes en patologia vascular el 1953, es va acordar designar la síndrome com síndrome de Martorell-Fabré. La síndrome s’ha designat de diverses maneres, però sempre amb el cognom dels dos metges catalans.

Referències

Josep Mª Simon Tor i col·laboradors. El cardiòleg Josep Fabré i Tersol (1904 – 1981). Gimbernat, 2015; 70: 273 – 292.

Josep Eladi Baños, Elena Guardiola. Eponímia mèdica catalana. Josep Fabré i Tersol: la síndrome de Martorell – Fabré. Ann Med., 2025; 108: 127- 132.