Fou una infermera britànica, impulsora de la infermeria moderna i pionera de l’estadística en sanitat (Fig.1). Va néixer el 12 de maig de 1820 a Florència, per això els seus pares li van posar el nom de Florència. Rep una acurada educació, sobre tot en matemàtiques.

Als 17 anys decideix dedicar-se a la cura de malalts. El 1854, el govern britànic li encomana atendre els ferits a la Guerra de Crimea, on lluita incansablement per millorar les condicions dels soldats hospitalitzats, que s’amuntegaven en barraques insalubres.

El 1855, The Times destaca la seva encomiable tasca, que es fa popular perquè passejava a la nit per l’hospital en silenci, amb un petit llum a la mà, per això fou coneguda com “la dama del llum”.

Quan acaba la guerra, analitza els milers de dades que havia anat registrant i comprova que la majoria de les morts no van ser causades per ferides bèl·liques, sinó per infeccions.

Gràcies als seus coneixements matemàtics, va idear un gràfic circular, anomenat Diagrama de la rosa de Nightingale, amb què va demostrar esquemàticament les xifres del desastre de Crimea (Fig.2). Aquest diagrama va ser decisiu perquè el govern implantés amb urgència reformes sanitàries. El 1858, va ser la primera dona nomenada membre de la Royal Statistical Society.

Mor el 13 d’agost de 1910. Des d’aleshores, el món l’homenatja amb monuments, carrers, segells, bitllets i monedes. El 1912, el Comitè Internacional de la Creu Roja va instituir la Medalla Florence Nightingale, que concedeix cada dos anys a personal d’infermeria destacat. El dia del seu naixement se celebra el Dia Internacional de la Infermeria.

Alguns segells d’altres països: