El Clostridium botulinum és un patogen contingut fonamentalment en embotits. El seu nom deriva del llatí “botulus”, que significa salsitxa. És un bacteri anaeròbic que produeix una toxina neurològica.

Van Ermengem, el bacteriòleg que la va reconèixer (Fig.1), va descobrir el 1897 el primer brot d’aquesta malaltia en un grup de músics que havien assistit a un funeral en un poble de Valònia. Tres d’ells moriren en una setmana.

Émile Pierre-Marie van Ermengem va néixer a Lovaina el 1851. Estudia medicina a Berlin i és contractat per la Universitat de Gant. Fou elegit unànimement de l’Acadèmia Reial de Medicina de Bèlgica, com a professor d’universitat.

La intoxicació alimentària dels embotits ja havia sigut descrita per Justinus Kerner l’any 1817 (Fig.2), però encara no s’havia identificat la seva naturalesa infecciosa, ja que la malaltia era considerava una intoxicació.

El que provoca el mal és la toxina que produeix el germen. El brot epidèmic que descriu Van Ermengem va començar el 14 de desembre de 1895 i va afectar una banda de música de 34 músics i tres joves seguidors. La majoria dels que moriren ho van fer entre 5 i 7 dies després d’haver consumit l’embotit.

La infecció botulínica representava una preocupació pels habitants de la regió on era comú el consum de salsitxes, que tenia unes taxes de mortalitat elevada.

Estudis ulteriors van demostrar que el C. Botulinum era capaç de produir 7 toxines antigènicament distintes, que actuen en la sinapsis perifèria.

El 1943, durant la Segona Guerra Mundial, els alemanys estaven estudiant bombardejar toxines contra la Gran Bretanya, però això no es produí mai.

A partir de 1970, es va començar a estudiar la possible utilitat de la toxina botulínica per tractar l’estrabisme rebel.

Fins 1989, la FDA no va aprovar, com a orphan drug, per tractar el torticoli, l’estrabisme i el trastorn de la depressió.

Referències

W.Ladermann. Historia del Clostridium botulinum. Rev Chile Infect., 2003; 139 – 141.