Fa 25 anys la Dra. Elena Guardiola i el Dr. Josep Eladi Baños van encetar una secció titulada “Eponímia mèdica catalana” a la revista Annals de Medicina. Era el número primer de l’any 1999, i tractava de l’epònim del Dr. Barraquer.

Mirada la col·lecció d’articles a final de 2025, després de la publicació de 111 articles, un queda admirat pels següents fets:

1. Sorpresa de que hi hagi tants epònims d’autors catalans.
2. També sorpresa de que la Dra. Elena Guardiola (Fig.1) i el Dr. Baños (Fig.2) hagin pogut escriure tants articles, tots ben documentats i força extensos, sense haver-se avorrit.
3. És admirable que hagin estat capaços d’utilitzar una bibliografia exhaustiva sobre el tema, i hagin tingut temps per localitzar els articles i llegir-los.

Tots els articles estan bé. Son raonablement informatius i detallistes, i permeten fer-se una idea clara de com l’anomalia que va cridar l’atenció a l’autor del treball més endavant hagi resultat convertit en un nou epònim.

Els autors no entren a debatre si l’ús dels epònims s’ha de mantenir o està condemnat a la seva desaparició. Hi ha opinions de tota mena. A mi m’agraden els epònims i seré dels que els utilitzaré fins el final, però també entenc als que militen en contra.

El laboratori del Dr. Esteve va patrocinar fa uns anys la publicació de la col·lecció de treballs sobre epònims catalans escrits per Guardiola i Baños en una publicació anglesa, monografia que fou projectada a països de l’àrea de parla anglosaxona i que ha determinat una contribució a la internacionalització del català com idioma científic.

Guardiola i Baños han fet una labor d’un valor incalculable. Entre altres efectes benèfics els seus articles son cada mes una injecció d’orgull nacional, en demostrar que Catalunya segueix essent un país on hi ha un nombre elevat de metges investigadors, amb capacitat d’identificar problemes nous de salut, que es mereixen ser designats pel nom del metge o metges que l’han caracteritzat.

Cal reconèixer que alguns epònims son poc o gens utilitats, però altres ho son molt. Per altra banda Guardiola i Baños han caracteritzat recentment un epònim nou, la tinció de l’oligodendròglia i l’agulla de Grinyó, que ens han permès conèixer la vida d’un metge que es va exiliar acabada la Guerra Civil espanyola, i que ha estat objecte fa poc d’una acurada investigació (veure aquesta entrada del blog). Se sabia ben poca cosa de Grinyó abans de la publicació de la seva biografia escrita pel neuròleg Miquel Marco Igual. Ara en sabem més, però malauradament no tenim encara cap fotografia d’ell, per això no li podem posar cara.

Referències

E. Guardiola, J.-E. Baños. Eponímia mèdica catalana. Antoni Grinyó i Garriga: el mètode de tinció de l’oligodendròglia de Grinyó i l’agulla de Grinyó. Annals de Medicina, 2025;

Miquel Bruguera. Eponímia mèdica catalana (II).

Guardiola E, Baños J-E. Eponímia mèdica catalana (II). Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, núm. 22. Barcelona: Fundació Dr.Antoni Esteve; 2011. ISBN: 978-84-938163-8-4. 168 pàg.