En aquesta entrada del blog, recordem dos metges molt apreciats pels seus companys més joves, per la seva inexhaurible capacitat d’ensenyar. Els dos van també demostrar la seva capacitat de gestors, dirigint unes àrees hospitalàries molt dinàmiques, com el Banc de sang en el cas de Madoz i el servei de Cardiologia en el cas de la Dra. Heras.

En els dos casos la mort els hi va arribar una mica massa aviat, quan encara estaven en condicions de seguir fent la seva feina amb competència i eficàcia. En els dos casos també la seva mort va ser causa de tristesa i de dol, perquè desapareixien persones amb una extraordinària capacitat de treball, que resolien un gran nombre de problemes amb la seva feina diària.

En els dos casos també la seva desaparició va causar dificultats per la substitució en el seu lloc de treball, i va exigir un sobre-esforç per part dels companys, per suplir-los amb dignitat.

PEDRO MADOZ RESANO [Pamplona,1946 – Barcelona, 2018]

Expert en transfusió sanguínia i un referent a Espanya durant gairebé cinquanta anys en medicina transfusional

Estudia medicina a la Universitat de Navarra, on es llicencia el 1971, havent estat alumne intern per oposició a la Clínica de Patologia Mèdica el curs 1969–1970. El setembre de 1971, entra com a metge intern al Banc de Sang, que depèn de la Diputació de Navarra, fins al juliol del 1974, moment en què és contractat com a metge adjunt del Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, adscrit al Banc de Sang, on s’hi està fins al 31 de juliol del 1977. Marxa com a cap de la Secció d’Hematologia i Hemoteràpia de la Residència Sanitària “Almirante Vierna” de Vigo. Un any més tard, però, retorna a Barcelona amb el mateix càrrec de cap de secció al Servei d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital de Sant Pau, càrrec que manté fins al maig del 1996, quan és nomenat director de la Unitat d’Hemoteràpia en substitució del seu cap Àngel Lluch.

Durant els més de quaranta anys dedicats a l’Hemoteràpia, Pedro Madoz té una activitat molt intensa en el camp de la docència i de la recerca amb nombroses publicacions, més d’una cinquantena. Bona part d’aquests treballs es relacionen amb els aspectes tècnics de la transfusió sanguínia tant en l’estudi dels donants com dels procediments utilitzats. Altres articles són el testimoni de la seva participació en la recerca efectuada pels hematòlegs clínics del seu servei. Molt activa és, també, la seva participació en els diferents congressos de l’especialitat que fan que es converteixi en un referent nacional de la medicina transfusional, perquè està al corrent de tot el que es publica sobre la matèria.

La vocació docent de Pedro Madoz no es limita a la seva activitat com a professor de classes pràctiques i dels cursos monogràfics de doctorat, sobretot, es manifesta en la seva actitud amb els metges residents que passen per la secció que dirigeix. Pedro Madoz estimula els seus deixebles a que busquin les respostes als problemes que troben en la pràctica professional en les publicacions acadèmiques i ell mateix els hi facilita les referències.

Assessor del Ministeri de Sanitat i Consum pel Pla Nacional de Hemoteràpia, representant del ministeri en la Comissió Nacional d’Hemoteràpia i membre del grup de treball en temes de seguretat transfusional, Pedro Madoz és també membre del Comitè Científic de la Comissió d’Ajudes Socials als afectats pel VIH, motiu pel qual se li concedeix, juntament amb els membres d’aquest Comitè, l’Encomana de l’Orde Civil de Sanitat el 1994.

Home íntegre, discret i entregat a la feina amb la voluntat d’esforçar-se, perquè el treball estigui sempre ben fet, Pedro Madoz és una persona clau del Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a més de ser un referent per als hemoterapeutes del país, en gran part formats en la seva època de residència amb ell.

Casat amb Teresa Sarasa, una infermera navarresa que l’acompanya en el seu viatge a Barcelona, Pedro Madoz té dos fills, però cap d’ells estudia medicina.

MAGDA HERAS I FORTUNY [Terrassa, 1953 – 2014]

Cardiòloga d’excel·lència amb una gran expertesa clínica, dedicació a la recerca i al mestratge de les noves generacions de cardiòlegs.

Titulada batxiller el 1972, comença la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona on es llicencia el 1978. Seguidament, fa la residència en Cardiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona on es doctora el 1986. Acabada la residència, després de passar un temps a la Mútua de Terrassa, del 1987 al 1989, fa una estada al laboratori de recerca sobre trombosi i arteriosclerosi a la Mayo Clinic de Rochester, als Estats Units i, a la tornada, és contractada com a metge adjunt del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic on, aviat, és designada cap de secció.

Molt activa en el terreny acadèmic, Magda Heras és una de les primeres metgesses catalanes en ser promoguda com a membre de diverses societats científiques com són l’American Heart Association, l’American College of Cardiology i l’European Society of Cardiology (ESC). A més, des del 2004 al 2009, pertany a la junta executiva de l’Acute Cardiac Care Association (ACCA), depenent de l’ESC, on dirigeix la posada en marxa de l’examen europeu per obtenir el títol d’especialista en el tractament de les malalties cardiològiques agudes, motiu pel qual se li concedeix el Premi ACCA l’any 2013.

El 2010, Magda Heras és l’editora en cap de la Revista Española de Cardiología, una publicació que sota la seva direcció aconsegueix el factor d’impacte més alt, 3,342 punts, d’entre totes les revistes mèdiques que es publiquen en castellà en què els treballs s’imprimeixen simultàniament en la seva versió castellana i anglesa.

Molt interessada en la docència, Magda Heras és professora associada de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, coordinadora de la Xarxa de Recerca Cardiovascular Heracles, codirectora del Màster de Cures Cardiològiques Agudes de l’Institut Internacional de Cardiologia a més de coordinadora d’àrea del projecte Wikisca. És invitada a nombrosos actes acadèmics i científics, motiu pel qual assisteix a diferents jornades, conferències i congressos de l’especialitat en què demostra sempre la seva competència professional i habilitat expositiva.

En el camp de la recerca, Magda Heras té una cinquantena de projectes de recerca finançats i ha liderat nombrosos estudis de laboratori i clínics multicèntrics sobre temes ben diversos com són els registres de cardiopatia isquèmica a Espanya, la malaltia isquèmica en la dona, les diferències en la presentació clínica entre ambdós sexes i la influència de l’estat hormonal en la dona, el rebuig vascular en el trasplantament arterial o la regeneració cardíaca amb cèl·lules mare. Compta amb 26 capítols de llibres de Cardiologia publicats i més de tres-cents articles científics apareguts a les revistes especialitzades de referència. En el camp de la divulgació científica, ha col·laborat en diverses ocasions en el programa Cardioactualidad de la cadena Càrdio-TV així com a la revista Corazón y Salud de la Fundación del Corazón.

La mort de la cardiòloga Magda Heras i Fortuny, quan té 61 anys, deguda a un càncer de pulmó, causa un gran impacte entre els seus companys de feina i d’especialitat perquè era una persona estimada pel seu caràcter i la seva notable capacitat de treball en la seva feina com a cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic on va demostrar el seu lideratge i la seva empatia en la direcció de persones, a moltes de les quals els dirigeix la tesi doctoral.

Casada amb el traumatòleg Marc Garcia-Elias, expert en cirurgia de la mà, era mare d’una filla.