L’obra més important de Lauder Brunton fou la introducció del nitrit d’amil en la terapèutica cardiovascular per la seva propietat vasodilatadora, que havia descobert ell mateix, l’any 1867, quan només tenia 23 anys. En aquest blog hem tractat de dos clínics interessats en la patologia cardiovascular, William Heberden (1710 – 1801), que descriu per primer cop l’angor pectoris, i William Whitering (1741 – 1799), el primer en utilitzar digital en el tractament de l’insuficiència cardíaca.

Lauder Brunton era natural de Hilton Hills, una població escocesa (Fig.1). Estudia medicina a la facultat de medicina d’Edimburg i comença la seva activitat farmacològica quan era estudiant en el laboratori del professor Andrew MacLagan, on comença el 1866 la seva tesi doctoral sobre la digital, que publica el 1868. Graduat l’any 1866, entra com a metge de sala (home physician) a la Royal Infirmary d’Edimburg.

A l’hospital té l’oportunitat de tractar malalts amb crisis de dolor precordial intens i duració variable, que només cedien amb la inhalació de nitrit d’amil. Amb l’experiència d’aquests casos fa la tesi doctoral On Digitalis: With Some Observations On The Urine.

Obté una beca Baxter el 1868 per viatjar a Europa central, Àustria, Alemanya i Països Baixos, durant dos anys. El lloc on aprèn més és Leipzig, on hi ha el gran fisiòleg alemany Carl Ludwig, que dirigia l’institut de Fisiologia d’aquesta ciutat. Amb Ludwig demostra que la hipotensió causada pel nitrit d’amil és deguda a la dilatació vascular que ocasiona.

Torna a Gran Bretanya el 1871 al laboratori de l’University College de Londres, sol·licita que el nomenin “lecturer” (professor) de Matèria Mèdica i Terapèutica en el Middlesex Hospital. Al cap d’un any d’haver tornat d’Europa, obté una plaça de metge assistent al Saint Bartholomew Hospital, on hi estarà les dues dècades següents, en les que publica un gran nombre d’articles sobre fisiologia i farmacologia, que mostren allò més avançat del seu temps. En aquests anys es converteix en el clínic més consultat de Londres i exerceix una notable influència en el camp de la medicina docent.

El 1885, publica el seu llibre “Pharmacology and Therapeutics” (Fig.2), un treball excel·lent, i és elegit membre de la Royal Society i del Royal College of Physicians, alhora que és invitat a donar conferències sobre diferents temes mèdics davant la societat mèdica britànica. El seu llibre va ser traduït al castellà el 1892. Va morir a Londres el 1916 (Fig.3).

Referències

Fye WB; T. Lauder Brunton and amyl nitrite: a Victorian vasodilator. Circulation, 1986, Aug;74(2):222-9