Vull parlar aquí d’un llibre que he escrit jo, que s’ha editat a Xile, però no sé quina distribució ha tingut. Després d’algunes gestions que he de fer, espero localitzar-lo i potser recuperar-lo. Es deia “Guía para la Interpretación de la Biopsia Hepática o el Examen Metódico de la Biopsia Hepática” i va ser editat com un CD l’any 2016 (Fig.1).

La meva activitat com escriptor de llibres ha estat molt irregular i la seva edició poc vigilada per mi. Potser perquè en el passat la majoria de llibres eren encàrrecs, i pocs han sigut escrits per iniciativa meva (Fig.2).

Aquest darrer era una història de la creació de la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, que vaig titular “Història d’una aventura”, i va ser patrocinat pel Laboratori Schering, que fabricava l’interferó, medicament que utilitzàvem molt els hepatòlegs per l’hepatitis crònica C. Eren els propis comercials del laboratori els que en feien la distribució durant les seves visites als metges per suggerir la prescripció de l’interferó.

Els altres llibres van ser encàrrecs d’alguna societat científica, com la Història breu de l’Anatomia Patològica a Catalunya, que va editar Permanyer l’any 2020 i que vam escriure els Drs. Josep Antoni Bombí, Jacint Corbella i jo, per encàrrec de la junta de govern de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica (Fig.3).

La meva vida literària ha crescut en aquests últims dos anys amb l’edició, el desembre de 2024, de “L’art de curar” i, el desembre de 2025, “L’art de curar II”. Aquest any també he publicat un altre llibre a mitges amb un amic, el metge i historiador Dani Montañà: “Metges als carrers i places de Catalunya” (Fig.4). Aquests tres llibres es venen en llibreries, ja que son llibres per un públic culte general.

Els llibres titulats “L’art de curar” i “L’art de curar II” (Fig.5) son recapitulacions d’històries publicades en aquest blog. La seva intenció és aproximar al lector aspectes curiosos i destacats de la història de la medicina, i que es diferencien de la història que s’explica en la majoria de llibres, una història massa masclista on s’amaguen els gestos inadequats dels grans savis i investigadors. Aquí s’hi troben dones, metgesses i infermeres, metges poc pulcres amb l’ètica, plagiaris, juntament amb gent excepcional entregada als altres. És a dir una història més realista que l’habitual estil pulcre que determina la voluntat de que tothom sembli bo.

Entre aquests llibres n’hi ha un de perdut. De fet el llibre és un CD, no imprès en paper, editat a Xile per la “Asociación Latinoamericana para el Estudio del Hígado”. L’objectiu del llibre era ensenyar a interpretar una biòpsia hepàtica. O dit d’una altre manera, exposa com examinar una biòpsia hepàtica d’una manera sistemàtica per evitar errors en l’examen histològic.

Ja vaig comentar fa unes setmanes que no sabia afirmar si jo havia estat un clínic que mirava biòpsies hepàtiques o un patòleg que visitava malalts. La meva expertesa diagnòstica en l’examen de biòpsies hepàtiques era força reconeguda, i feia que vinguessin patòlegs i clínics interessats en aprendre histopatologia hepàtica, preferentment de països llatinoamericans. Uns d’aquests assistents eren dos metges xilens, Roberto Segovia i Lorena Castro, que es van encaparrar en que posés per escrit el que jo els ensenyava, que era l’examen sistemàtic de la biòpsia i la valoració ordenada de les lesions i la seva relació amb la clínica.

Finalment els hi vaig fer cas. Vaig redactar un llibre ple d’il·lustracions que vaig posar per escrit i els hi vaig passar.

Ells van aconseguir que s’edités en CD i que l’ALEH pagués l’edició. Jo vaig anar a Santiago de Xile a presentar la obra en un congrés (Fig.6) i vaig desentendre’m. Ara penso que ho hauria d’haver deixat més ben lligat.

Ara seguiré els passos següents. Localitzar el Dr. Segovia i saber com està l’edició del CD. S’han venut CDs o no? Si no s’han venut, ja veuré que en faig en el cas que els pugui recuperar.