Marcelino Pascua és probablement un dels personatges de la història de la ciència espanyola pitjor tractats per les autoritats franquistes, que van aconseguir que el seu nom i els seus fets quedessin gairebé oblidats.

Alguns resistents estem fent esforços per recuperar el personatge, malgrat quedi dins de cenacles limitats. El màxim mèrit dels admiradors de Pascua se li ha de reconèixer al metge Miquel Marco Igual, neuròleg i alhora biògraf de Pascua (Fig.2).

Alguns salubristes han de ser també reconeguts pel seu esforç en donar a conèixer Pascua. Una iniciativa va ser organitzar una sèrie de trobades, una per any de 1991 a 1997 en diferents ciutats espanyoles, per examinar l’obra científica de Pascua: Madrid, València, Barcelona, Granada i Valladolid. Entre aquests salubristes podem mencionar Fernando Garcia Benavides, Josep Bernabeu, M.J. Báguena, E. Rodríguez Ocaña, F. Martínez Navarro, JL Segú i MA Sanz.

Un conjunt de problemes de salut en aquests darrers mesos m’ha apartat de meu projecte d’impulsar el moviment de recuperació del personatge. Afortunadament la professora Àngela Domínguez i el professor Garcia Benavides han agafat el relleu, organitzant un acte a la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el dia 27 de gener de 2026, que va tenir força audiència (Fig.3).

Jo crec que hem tornat a arrencar i estic il·lusionat per poder tornar a col·laborar en el projecte de fer justícia i donar a conèixer Marcelino Pascua a les noves generacions de metges.

A la reunió de la RAMC van participar-hi Andreu Segura, Fernando Benavides i Toni Plasencia, coordinats per Àngela Domínguez. Els textos d’aquestes intervencions estaran disponibles a la revista Annals de la RAMC. La sessió també va quedar enregistrada a Youtube en aquest enllaç.

En una propera entrada d’aquest blog aportaré informació dels actes que s’estan preparant. Qualsevol proposta o suggeriment es pot aportar a través d’un comentari al final de cada entrada.