Trousseau es pot considerar un gran clínic perquè va ser el primer en descriure una colla de manifestacions de malaltia que encara no s’havien relacionat amb un trastorn ben determinat. Un exemple paradigmàtic d’aquesta afirmació és el signe de Trousseau que és característic de la hipercalcèmia (Fig.1).

També va descriure Trousseau la trombosi venosa com a manifestació paraneoplàsica inicial d’un càncer neoplàsia en la seva persona, abans que es manifesti el càncer d’estómac que va ser la causa de la seva mort.

L’excel·lència de Trousseau com a clínic pot ser deguda a l’excel·lència del seu mestre. Trousseau havia nascut a Tours i va estudiar la carrera de medicina a la universitat de Tours, o va tenir com a mestre a Pierre Bretonneau (1778 – 1862), un clínic brillant.

El 1825, Trousseau es doctora a Paris amb una tesi sobre “Les livideses cadavèriques del tub digestiu”.

Havia estat intern a l’Hôpital Esquirol dedicat a les malalties mentals, que dirigia el Dr. Jean-Étienne Dominique Esquirol, però Trousseau va preferir la medicina interna i va incorporar-se a l’Hôpital Necker primer, i a l’Hôpital de l’Enfant Jésus més tard.

El 1827, ingressa com a professor a la facultat de Medicina de Paris i forma part de comissions governamentals per estudiar epidèmies del sud de França, i per l’estudi de la febre groga a Gibraltar, aquesta última dirigida per Pierre Louis (Fig.1).

El 1831, entra a l’Hôtel-Dieu, i el 1839 a l’Hôpital Saint-Antoine, d’on és catedràtic de Terapèutica i Farmacologia. Durant la seva estada a l’Hôtel-Dieu, publica les seves grans obres “Traité de Thérapeutique et Matière Médicale” i “Clinique Médicale de l’Hôtel-Dieu” (Fig.3).

En aquests anys, de gran èxit personal, té com a deixebles Charles Lasègue, Georges Dieulafoy, i Guillaume Duchenne, entre altres.

El 1867, s’autodiagnostica una trombosi venosa profunda i s’adona que es reactiva a un càncer visceral. Mor d’un càncer gàstric als 66 anys.

Trousseau va fer nombroses contribucions al coneixement de la medicina:

1. Primera descripció de la tuberculosi laríngea
2. Distingeix les angines tòxiques i no tòxiques, com la de la diftèria.
3. Popularitza l’ús de la traqueotomia com a tractament del crup diftèric i de la toracocentesi.
4. Utilitza oli de fetge de bacallà en el raquitisme
5. Utilitza per primer cop la paraula afàsia
6. Descriu per primer cop l’hemocromatosi
7. També descriu la neuràlgia del trigèmin
8. La manifestació mes coneguda de malaltia identificada per Trousseau i coneguda com a signe de Trousseau, o espasme carpopedal en inflar el maneguet de pressió arterial que apareix en casos de hipocalcèmia.

Referències

Pablo Young et al. Armand Trousseau (1801 – 1867), su historia y los signos de hipocalcemia. Rev.Med.Chile, 2014; 142: 1341 – 1347.