El record que explico avui és un dels més antics que tinc com a metge. Devia fer menys de dos anys que havia acabat la carrera, quan em vaig trobar en la situació d’haver de fer de “sparring” d’en Joan Rodés (Fig.1) .

Un “sparring” és el boxejador que ajuda en els entrenaments al boxejador destacat, que assaja cops diferents, intentant evitar que el “sparring” es defensi massa eficaçment. Jo el que havia de fer és escoltar-lo en les múltiples repeticions que feia de la seva presentació, corregir-li el francès, i comprovar que s’explicava amb claredat (Fig.2).

La raó d’aquesta moguda va ser la invitació que el professor Caroli va fer a en Joan Rodés que presentés un cas, que havíem vist al Servei del professor Gibert al Clínic, d’una complicació molt infreqüent de les anastomosis porto-caves. Al nostre servei no n’havíem vist cap cas.

Era un malalt que va fer una lesió medul·lar després de ser operat d’una anastomosi porto – cava per una cirrosi hepàtica. La complicació neurològica l’havia diagnosticat el neuròleg del servei, el Dr. Oliveras de la Riva, i l’operació l’havia fet un cirurgià de la Vall d’Hebron, el Dr. Bonnin, ja que al Clínic encara no es feia aquesta intervenció.

En Joan em va demanar si el podia ajudar a preparar el cas, i jo vaig començar fent una cerca bibliogràfica per si s’havien publicat altres casos. En vàrem trobar molt pocs.

En Joan va preparar la presentació, i jo, que sabia més francès que ell, vaig fer les correccions tant en el text com en la dicció. No voldria exagerar si dic que en Joan la va repetir vint vegades o més.

Vàrem marxar a Paris amb la lliçó ben apresa. La presentació va ser un èxit i entre el públic hi havia la Sheila Sherlock, la número 1 mundial de l’Hepatologia. Molt emocionant. Era la vegada en que, per primera vegada, explicàvem un cas nostre davant un auditori internacional de primer nivell.

Tornàrem eufòrics a l’hotel, però ens vàrem aturar en un parell de bars, o potser tres, a prendre una copa de Calvados, que és un licor de poma típic de Normandia (Fig.3), el que va determinar que ens costés una mica trobar l’hotel, i vàrem patir una miqueta fins que el vàrem trobar.

Jo crec que mai més hem tornat a veure un cas com el que en Joan va presentar a Paris. No obstant, el vàrem escriure i publicar en una revista francesa, que era la revista del servei del professor Caroli. Es deia Revue Internationale d’Hépatologie, revista que va desaparèixer del mapa quan el professor Caroli es va jubilar. Per nosaltres va ser un article mític per l’esforç que hi vàrem dedicar.