La vacunació de la verola va començar a Espanya amb Francesc Piguillem (1770–1826) a Puigcerdà, amb vacuna subministrada pel metge francès François Colon. A Tarragona va comença a vacunar l’enginyer del port de Tarragona, d’origen irlandès, Joan Smith Sinnot (1756 – 1809), a qui Piguillem va facilitar vacuna.

A la resta d’Espanya, l’impulsor de la vacunació va ser el metge basc Ignacio Ruiz de Luzuriaga, que era el secretari de la Reial Acadèmia de Medicina, i va establir una xarxa nacional de corresponsals a qui els hi va enviar vacuna, va fer seguiment de la casuística de vacunats i del resultat de la vacunació (Fig.1). A Ruiz de Luzuriaga li havíem dedicat aquesta entrada del blog, i ara ampliem la informació aportada.

Ruiz de Luzuriaga havia nascut a Villaro (Biscaia), i era membre de la Societat Bascongada d’Amics del país. I va ser el que començà a vacunar fora de Catalunya.

Havia estudiat medicina a Paris durant el període de 1780 i 1784. Després amplia els estudis al Regne Unit de 1784 a 1787, primer a Londres i després a Edimburg. Va ser deixeble de John Hunter, que també havia estat mestre de Jenner, el descobridor de la vacuna de la verola.

Torna a Espanya i s’instal·la a Madrid, on ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina, de la que serà secretari durant molts anys i valora positivament la variolització que feia Timoteo O’Scanlan a Galícia. L’any 1801, Luzuriaga és el que els hi envia vacuna i sol·licita informació sobre el resultat de la vacunació, que no va arribar a constituir un informe, perquè no es va redactar, però està conservada la informació en forma de cartes.

Luzuriaga considerava necessari constituir un comitè de vacunació centralitzat com hi havia a França i Anglaterra, però no es va arribar a fer.

L’adopció de la vacunació a Espanya no va ser fàcil perquè hi havia partidaris de la vacuna al mateix temps que hi hagueren contraris que argumentaven en contra de la vacuna per casos en que es va considerar que la vacuna no havia protegit.

La majoria dels crítics eren metges interessats en fer variolizacions, de caràcter privat, que no estaven disposats a deixar de tenir aquets ingressos.

Els estudis de Luzuriaga, encara que no publicats, demostren els beneficis de la vacuna de la verola.

A més de la verola, Ruiz de Luzuriaga va estar interessat en diversos temes d’higiene social, com l’estat de les presons, la higiene naval, particularment la prevenció de l’escorbut, la potabilització de l’aigua i la reanimació dels mariners ofegats. També es va interessar pels nens expòsits, tema del que escriure diverses obres, posant l’accent en la reducció de la mortalitat infantil.

Referències

I Díaz-Delgado, JL Duro, J Tuells, Anotaciones a la biografía de Ignacio María Ruiz de Luzuriaga (1763–1822), el inicio de la vacunación contra la viruela en España. Vacunas, 2012; 13 (3): 128 – 132.

JL Duro, J Tuells. La duda vacunal en España (1801), Ruiz de Luzuriaga en defensa de la vacunación. Rev. Esp. Salud Pública, 2020; 94