Santa Dimpna és una santa irlandesa, verge i màrtir, que visqué en el segle VII. Fou canonitzada l’any 1247 i nomenada patrona dels malalts mentals, i per extensió dels metges d’aquests malalts, com son els psiquiatres (Fig.1). També és patrona de les víctimes de violació.

El seu nom es pot trobar escrit de maneres diverses: Dymphna, Damhnait, Damnat, Dinfa, i Dymphna.

El recull de la seva vida va ser encarregat el segle XIII a un canonge de l’església de sant Aubert a Cambrai pel bisbe de la ciutat, basada en la tradició oral de la regió i una historia de curacions miraculoses. Dimpna era filla d’un rei pagà d’Irlanda, Damon d’Oriel, i la seva esposa cristiana.

Quan Dimpna té 14 anys, sa mare mor, i el rei vol tornar a casar-se amb una dona que s’assembli a la seva dona. Només coneix la seva filla que s’hi assembli, i li proposa que es casi amb ell. La seva filla es nega amb violència i es prepara per fugar-se.

Dimpna fuig de casa del pare per mar, acompanyada del seu confessor, Gerebernus, desembarquen a la costa de Bèlgica, i s’instal·len en boscos de vora de la ciutat belga de Gheel, on viuen com ermitans cuidant a pobres.

Espies del rei els troben i tracten que Dimpna torni a casa amb ells. Ella no en fa cas, per això el rei va a buscar-la, i quan davant seu es nega a tornar, el rei furiós treu l’espasa i decapita la seva filla.

Els residents de Gheel l’enterren en una cova dins un sarcòfag que duu la inscripció Dympna. Troben el sarcòfag al cap d’anys i en obrir-lo troben el cadàver intacte. El col·loquen en un reliquiari i comencen les peregrinacions de malalts mentals, perquè l’església on posen el cadàver de Dimpna és l’església de l’hospital de malalts mentals (Fig.2), molts dels quals es curen miraculosament. Santa Dimpna és representada amb una roba d’ermini. Porta una corona, degut al seu origen reial, i sovint una espasa, que evoca l’arma amb la que va ser morta.