La doctora Jacalyne Duffin s’ha fet famosa com experta en miracles i convertida en assessora del Vaticà en aquest tema (Fig.1).

La seva vinculació amb els miracles prové de quan una amiga hematòloga li va fer revisar unes biòpsies de moll d’os d’una malalta de qui no li van proporcionar cap informació clínica.

La Dra. Duffin va rebre un conjunt de preparacions histològiques, obtingudes en fases diferents de la malaltia. La primera biòpsia mostrava canvis de leucèmia aguda. En les tres següents no hi havia lesions, i per tant es va considerar que la malaltia estava en remissió. Al cap de 14 mesos de la primera biòpsia, una quinta biòpsia mostrava una recaiguda de la malaltia. Les següents biòpsies practicades mostren novament una remissió de la malaltia, que es manté en biòpsies practicades durant un període de diversos anys. La malalta està en remissió permanent.

Durant el temps que segueix a la recaiguda de la leucèmia post-primera remissió, la malalta fa quimioteràpia, que ella abandona per criteri propi, sense que la remissió que existia s’interrompi.

La Dra. Duffin va quedar sorpresa d’aquest comportament perquè els malalts leucèmics que recauen després d’una remissió no es recuperen mai més, cosa que no es va produir en aquesta malalta. És a dir no tenen una segona remissió.

Per aquest motiu es va interrogar la malalta que explica que quan va fer la segona recaiguda va anar a visitar una tia seva, monja de l’orde de Les Germanes de la Caritat de Mont-real, conegudes també com Germanes Grises (Grey Nuns), que li va donar una medalla de la fundadora de l’orde, Margarida de Youville (Fig.2). Tant ella com la família van resar a la monja durant tots aquests anys pregant per la seva curació.

Amb aquesta informació, i sospitant que havia descobert que s’havia produït un miracle, es va passar la informació del cas al Vaticà, que poc després es va posar en contacte amb la Dra. Duffin, invitant-la a presentar el cas en una reunió d’experts a Roma.

El final de la història té diverses parts. Primera, Margarida de Youville va ser canonitzada, la primera santa canadenca, perquè es va considerar que la curació de la malalta estudiada per Jacalyn Duffin va ser miraculosa. Segona, la Dra. Duffin es va convertir en experta en miracles i assessora del Vaticà malgrat el seu ateisme (Fig.3).

Aquest és un bon final de la història de la Dra. Duffin, que havia passat moments difícils. Quan era una hematòloga jove amb un fill petit, es va instal·lar en una ciutat petita amb el seu marit nefròleg. El marit mor atropellat per un camió, mentre anava en bicicleta. La vídua es casa novament amb un amic diplomàtic que viu a Paris, on Jacalyn no pot exercir d’hematòloga, i ha de fer un curs d’història de la medicina. En tornar té dificultats per reintegrar-se en la medicina acadèmica, fins que sorgeix la història del miracle.