He trigat un temps a decidir-me a escriure aquesta entrada del blog perquè em feia por donar una mostra d’exhibicionisme excessiu. Però també he pensat que una Creu de Sant Jordi és un premi massa gran per tenir-lo amagat, i he acabat escrivint aquestes ratlles.

Em van donar la Creu de Sant Jordi l’any 2011 per haver fet una bona gestió com a president del Col·legi de Metges de Barcelona (Fig.1). Aquest és un càrrec que, si no el fas molt malament, et premien amb aquesta creu. També l’han tinguda altres presidents com en Ramón Trias Rubiès, en Miquel Vilardell i en Jaume Padrós.

La Creu de Sant Jordi és la màxima distinció que es concedeix al nostre país. Va ser creada el 1981 per reconèixer persones i entitats pels seus serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat, dels aspectes cívics o culturals. El guardó, dissenyat per Joaquim Capdevila, consisteix en una creu de plata i corall vermell sobre fons blanc (Fig.2).

Quan la Creu s’atorga a entitats, el guardó consta d’una placa quadrada d’argent en un suport de fusta. Al centre hi ha gravat un quadre de la mateixa mida que la medalla, amb la Creu de Sant Jordi en corall a l’interior.

Conjuntament a la Creu, els guardonats reben un diploma acreditatiu on consta la data de la distinció, el nom de la persona o entitat guardonada i una glossa dels seus mèrits més rellevants reconeguts en el Decret de concessió.

La Creu de sant Jordi té molta història. Era enarborada al principi per la República de Gènova, que controlava el comerç marítim mediterrani al voltant del segle XI. Anglaterra va sol·licitar permís per posar-la en els seus vaixells. Més tard, va esdevenir insígnia de la Royal Navy. Va quedar incorporada així a la bandera britànica.

També és la bandera nacional de Geòrgia i de Sardenya. A l’estat espanyol, apareix representada en els escuts d’Aragó, Barcelona i Almeria (Fig.3).

L’acte d’entrega de la Creu és força solemne. A una sala del palau de la Generalitat, els premiats estan asseguts a l’escenari, i a mesura que el seu nom és llegit perquè vagin a recollir la creu, s’acosten a la taula presidencial on el president de la Generalitat els hi entrega la creu. A mi me la va entregar l’Artur Mas (Fig.4). Després venen els discursos, del president i d’un representant dels premiats, que en el meu cas va ser en Salvador Alemany.