Pocs presidents dels Estats Units han mort mentre ocupaven el càrrec. Algun per malaltia, com George Washington, i altres a conseqüència d’un atemptat, com Abraham Lincoln i James Garfield.

James Garfield (1831 – 1881), el menys conegut d’aquests presidents, va morir després d’haver rebut dos trets de bala disparats per un advocat, Charles Guiteau, el 2 de juliol de 1881. Garfield tenia 49 anys d’edat, era robust i enèrgic, i va morir al cap de dos mesos de l’atemptat degut a la incompetència dels seus metges (Fig.1). El seu mandat va durar menys de mig any i va acabar per uns trets de pistola, quan anava a agafar el tren per anar a un balneari de Nova Jersey on la seva dona rebia un tractament (Fig.2).

L’assassí era un home fracassat en totes les ocupacions que va intentar, fins i tot la d’advocat. La seva aspiració era tenir un càrrec de diplomàtic, i per demostrar la seva competència va escriure un discurs presidencial per un candidat a les eleccions presidencials de 1880. Finalment el candidat de Guiteau no es va presentar, no obstant el substitut va rebre el discurs com si fos per ell, però el mateix que havia escrit per l’altre candidat.
Era, segons sembla, un discurs infame que no va ser acceptat per l’equip que donava suport a Garfield, que va ser un candidat d’última hora. Els analistes polítics creuen que l’atemptat va ser un acte va ser una venjança de Guiteau, cada cop més desesperat pel seu fracàs (Fig.3).

Després de ser ferit a l’estació de ferrocarril de Washington, Garfield va ser traslladat a la Casa Blanca, on els metges van intentar localitzar la bala que s’havia allotjat en el cos del president per extreure-la. Aquests intents es van fer sense aplicar el mètode de cirurgia asèptica proposat per Lister, ni tan sols l’ús dels guants. Els cirurgians burxaven per la ferida que van obrir inicialment, que s’anava ampliant en no tenir èxit durant la maniobra de treure la bala. Cada cop que ficaven els dits a la ferida hi ficaven gèrmens, que van ser previsiblement els responsables de la infecció que va acabar amb la vida de Garfield.
El metge principal de Garfield, que va ser l’incompetent número u, era Willard Bliss, responsable, al menys en part, de la sèpsia que va patir (Fig.4).

Durant la guerra civil americana, Bliss va ser cirurgià del Tercer Regiment d’Infanteria de Michigan. Més endavant va tenir un càrrec administratiu a Washington, que va deixar per dedicar-se a l’activitat privada a la mateixa ciutat.

Per la seva inclinació vers l’homeopatia, va ser expulsat de la Societat Mèdica de Columbia. En contrast no acceptava les mesures antisèptiques de Lister.
Bliss va morir també de sèpsia, després de punxar-se mentre posava un apòsit sobre la ferida de Garfield.

Referències

James H. Herndon. Ignorance is Bliss. The Harvard Orthopaedic Journal, 2013; 15: 74 – 77.