Bayard T. Horton va ser un excel·lent neuròleg que va descriure en detall dues malalties, l’arteritis de Horton i el cluster headache (Fig.1).

Va estudiar medicina a la universitat de Virginia, graduant-se el 1922. El 1925, ingressa a la Clínica Mayo per fer la residència en medicina, i en acabar es queda com a membre del personal fins que es jubila el 1958.

El nom de Horton està associat a l’arteritis de la temporal, malaltia que va caracteritzar ell. El fet de ser el nom de Horton un epònim suggereix que va ser ell el que va descobrir la malaltia, però en realitat no va ser Horton el primer en identificar l’arteritis granulomatosa que solem conèixer amb el nom de Horton.

La primera descripció de l’arteritis de la temporal és del neuròleg anglès Jonathan Hutchinson (Fig.2), el 1890, en un malalt del St Bartholomew’s Hospital, que tenia 80 anys. El malalt tenia una artèria temporal inflada i dolorosa, però no va ser biopsiada per Hutchinson (Fig.3).

Hutchinson va ser un clínic excel·lent i un gran observador, fet que li va permetre fer moltes observacions de primícies mèdiques, com la descripció de la triada que porta el seu nom en la sífilis congènita o altres troballes en dermatologia.

Anys després, el 1931, metges de la Clínica Mayo van biopsiar l’artèria temporal que tenia un malalt amb mal de cap, febre i mal estat general. La biòpsia va demostrar inflamació de la paret de l’artèria, amb canvis granulomatosos, que denominen artritis de la temporal. Horton i els seus col·laboradors de la Mayo van comprovar que tots els casos amb arteritis de la temporal tenien mal de cap, dificultat de mastegar i per menjar, i diplopia, manifestacions que constitueixen un quadre clínic ben definit.

Gilmoure, el 1941, remarca la presència constant de cèl·lules gegants a les artèries justificant la denominació de “arteritis crònica de cèl·lules gegants”, tot i que al mateix temps argumentava l’ús del nom “arteritis de la temporal”.

A més de l’arteritis de la temporal, Horton també va descriure la cefalea en agrupaments (coneguda també com arraïmada o en brots). Aquestes dues malalties responen al tractament amb histamina, dihidroergotamina i la combinació d’ergotamina i cafeïna.

Referències

Bp Shelley. Temporal arteritis: Bayard Taylor Horton’s headache era. Arch, Med. Heakth era, ArchMed. Health Sci, 2013; 1 (2)_ 138, 188 – 190.

D F Capobianco, JW Swanson. Neurologic contribution of Bayard T Horton. MayoCu Prc,m 1998; 70: 912 – 915.