La primera vegada em va jubilar l’Hospital Clínic quan vaig fer 70 anys. Em van jubilar a la universitat, que jubila cinc anys més tard que a la Sanitat Pública, i automàticament quedava jubilat de l’hospital. Em van jubilar, però em van conservar el despatx, el telèfon i l’e-mail, deixant implícit el missatge que em deixaven anar al Clínic, malgrat estar jubilat.

El que jo feia era anar al departament d’Anatomia Patològica i mirar les biòpsies hepàtiques amb l’adjunta (metge adjunt) que tenia la responsabilitat de la patologia hepàtica, la Dra Alba Díaz (Fig.1), i els seus residents.

La Dra Alba Díaz és una metgessa excel·lent, amable i afectuosa, amb una notable expertesa en la interpretació de les biòpsies hepàtiques. Un cop discutides les biòpsies marxava cap al Col·legi de Metges, on m’ocupava dels aspectes culturals de la institució i donava un curs d’història de la medicina.

La COVID va causar la meva segona jubilació. No podia anar a l’hospital ni al Col·legi de Metges, perquè no s’autoritzaven les activitats presencials del personal no contractat, per reduir el risc de transmissió de COVID.

Aquesta és la raó per la que vaig decidir iniciar un blog que substituís el curs d’història de la medicina que estava donant, aquest blog que us esteu mirant.

Tot aquest preàmbul és per justificar la meva afirmació que he hagut de pensar en la meva jubilació, en com enfocar-la. De fet jo he estat jubilat perquè no m’han pagat salari, i en lloc de salari m’han pagat pensió, però de fet he seguit estant ocupat, dedicat a la medicina, igual que ho estava abans, però ara en la seva part històrica en lloc de la part assistencial. Tot plegat com si no m’hagués jubilat.

M’he preguntat si jo soc dels que no es volien retirar perquè considerava que l’etapa de la jubilació només és atractiva pels que tenien una feina massa cansada o poc satisfactòria, i la jubilació els permetia disposar del seu temps i no estar sotmès a cap autoritat.

He preguntat a molts companys jubilats si estaven contents o frustrats amb la seva jubilació. He vist que hi ha de tot, però he quedat sorprès perquè molts companys estan satisfets. Segurament si la jubilació t’agafa en una etapa d’estabilitat personal i la pensió és suficient per les teves necessitats, l’etapa de la jubilació pot ser satisfactòria i et permet organitzar la teva vida. Aquesta autonomia amaga els elements de decadència que s’associen a l’edat durant la jubilació i que per alguns dels jubilats son molt limitadors.

Jo he superat els inconvenients de la jubilació seguint actiu, en un camp diferent del que he tingut sempre, però igualment gratificant.

Podria concloure aquesta nota indicant que allò fonamental per no estar frustrat quan et jubilen és tenir un pla d’acció i seguir-lo amb una feina o altra, però una feina que t’ofereixi una gratificació nova.

Un punt que em reservo per un altre dia és la reflexió de si els jubilats destorbem o no quan intentem continuar actius, i com podem evitar-ho, o al menys intentar evitar-ho.