No soc el més indicat per parlar de cooperació, perquè no n’he fet mai, però m’interessa molt el tema i tinc una gran admiració pels meu amics i amigues que en fan o n’han fet.

A Barcelona hi ha molts metges i metgesses que dediquen part del seu temps a fer de metge en llocs abandonats d’Àfrica o de l’Amèrica Llatina (Fig.1) .

Crec que els que marxen durant un temps ja fan el màxim, però els que no viatgem podríem fer una mica més.

Si ens preguntessin què creiem que es pot fer per il·lusionar o fer treure la por a marxar un temps, jo diria que cal conèixer els riscos i els atractius de la cooperació, en general, però també del lloc on un vol anar. Potser després de disposar d’un llibret o d’una pàgina web a internet titulada “Tot el que cal saber si vols fer cooperació” estaràs en condicions de decidir si vols fer una estada fent cooperació.

Trobo que aquest llibret o aquesta web son clarament necessaris per ajudar a marxar com a cooperador, o decidir no sortir de casa per raons fonamentades.

El CoMB disposa en la seva web d’un llistat de recomanacions pels que volen viatjar com a cooperadors. No sé si amb això n’hi ha prou, em sembla que conté allò fonamental, però potser no ho explica tot.

Caldria que inclogués recomanacions sobre vacunes que has de posar-te, com menjar i beure allà on rotaràs, com tractar els indígenes sans o malalts, com evitar ferir els seus sentiments.

No sé si existeix un llibre d’aquesta mena, ni tampoc si hauria d’existir, però m’agradaria que m’ho diguessin els que fan cooperació.

Jo estic disposat a ajudar si la proposta s’estructura. Aquest escrit és una forma d’oferir-me a col·laborar si s’engega un projecte d’aquest tipus des de la secretaria de cooperació del Col·legi de Metges.

Ja em direu els cooperadors si necessiteu la meva col·laboració.