El primer intent de construir una ciutat en l’àrea on ara hi ha la ciutat de Buenos Aires el va fer l'”Adelantado” Pedro de Mendoza l’any 1536 (Fig.1). El 21 de maig de 1534, l’emperador Carlos V havia nomenat Mendoza comandant militar de la zona a conquerir, que és el que vol dir el mot “Adelantado”, és a dir el que té potestat per fundar fortaleses i pobles. El càrrec combinava les funcions de governador, cap militar i magistrat, i oferia grans possibilitats econòmiques.
Anava amb ell el metge Hernando de Zamora, expert en sífilis, malaltia que patia l'”Adelantado”, que li causava una accentuada limitació.
El poblat construït per Mendoza va patir l’assetjament dels indígenes, per això l’any 1537 abandona el poblat i el crema. Mendoza torna a Espanya, malalt, acompanyat del seu metge, però mor a les proximitats de les illes Canàries el 27 de juny de 1537.
El metge Hernando de Zamora buscava un remei per la sífilis, la resina d’una planta denominada guayacán, molt buscada perquè es considerava un remei per la malaltia.
El segon intent per construir una població es deu a Juan de Garay, el 1580. Buenos Aires depenia del virregnat del Perú, fins que es va convertir en la capital del virregnat de La Plata. Garay havia arribat a Amèrica als 15 anys. Va fundar la ciutat sota el nom oficial de Ciudad de la Trinidad (i el seu port com a Santa María de los Buenos Ayres). També va fundar la ciutat de Santa Fe el 1573 (Fig.2). Mor el 1583 després de ser atacat en una emboscada per indígenes guaranís.
Garay fa construir el Cabildo, que és l’equivalent a l’ajuntament als països hispanoamericans, donant autonomia a la ciutat (Fig.3).
Els dos metges més coneguts de l’època de Juan de Garay son Manuel Álvarez, nomenat el 1601, i Francisco Bernardo Jijón, el 1608. Aquest darrer havia nascut a la província de Ciudad Real. Va arribar a ser procurador de la ciutat. Va morir als 71 anys a Buenos Aires. S’havia instal·lat a Buenos Aires, provinent de Mendoza degut a l’expansió que vivia Buenos Aires.
Cap d’aquests metges va ser una figura destacada, però es van dedicar amb interès als seus malalts.
