Fray Pedro Manuel Chaparro (1746 – 1811) va salvar Xile de la verola. Va ser el primer estudiant de medicina de Xile i el primer metge xilè, però ja havia començat a fer variolitzacions a finals de 1764 quan tenia 19 anys, mesos abans d’entrar al convent i també abans de començar els estudis de medicina. Aquell any havia aparegut a Xile una greu epidèmia de verola.

La variolització consisteix a inocular pus de les pústules de malalts amb verola, amb la intenció que la persona inoculada desenvolupi un episodi benigne de verola que la deixarà immunitzada. El procediment causava en alguns casos una verola greu i la mort de l’inoculat. Per això va ser un procediment no acceptat per determinats sectors mèdics. Chaparro va inocular més de 5000 xilens sense que es produís cap mort, ni cap adquirís la verola.

Aquest procediment ja es feia a la Xina des de l’antigor i va ser dut a Europa l’any 1721 per Lady Montagu (Fig. 1), esposa de l’ambaixador anglès a Estambul. No se sap com Chaparro havia après el procediment. Un historiador xilè, Pedro Lautaro Ferrer a la seva “Historia General de la Medicina en Chile” diu que “el sistema de las inoculaciones fue inventado en Chile por el Padre Chaparro, sin que a esa fecha se conociera en el país que dicho tratamiento se hubiera practicado en Europa”.

Al llibre escrit per un frare de la seva congregació, Domingo de Soria, “Inoculaciones de las viruelas”, publicat a Lima el 1778, es descriu el procediment seguit per Chaparro: “Mediante la ancha punta de una aguja o lanceta humedecida en el pus variólico se inserta ésta entre epidermis y dermis. También la aguja puede arrastrar un hilo de seda empapado en el pus entre dermis y epidermis”. Sembla que Chaparro obté limfa de les pústules només a malalts amb una forma lleu de verola. Potser per aquesta raó no va tenir accidents.

Quan Chaparro, que era d’una família benestant de Santiago de Xile, ingressa a l’orde de Sant Joan de Déu el 1767,  ja porta mesos fent variolitzacions i ha pres consciència de que necessita més coneixements. L’any següent es matricula a la Universidad de San Felipe, la universitat de Santiago de Xile, a estudiar el primer curs de Medicina. És l’únic alumne matriculat i el mestre és un metge irlandès Domingo Nevin, format a Reims, que s’ha instal·lat a Xile el 1753 provinent del Perú. Nevin era l’únic metge amb el títol de doctor a Xile. A mitja carrera mor Nevin i és substituït pel Dr. Ignacio Zambrano, frare de la mateixa orde que Chaparro.

El 20 de juliol de 1772, Chaparro es gradua com a metge, un any abans que el segon estudiant de la Universitat de Sant Felipe, José Antonio de los Ríos, amb qui competirà el 1776 per la càtedra de Prima, vacant per la mort de Zambrano. Chaparro perd la oposició: De los Ríos obté 20 vots i Chaparro 18.

La Universitat de Sant Felipe s’havia inaugurat el 1747, però fins el 1756 no es doten les càtedres. N’hi haurà deu, una de Medicina. El curs començava l’1 de setembre i acabava el 2 de març. Cada matí hi havia una hora de classe, seguida de mitja hora de debat amb el professor. La carrera durava quatre anys, amb dos de pràctiques a l’hospital de Sant Joan de Déu.

Chaparro roman un any a Valdivia, però tot seguit torna a Santiago, quan és nomenat metge de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on s’hi quedarà fins que mor el 1811. Formarà un gran nombre de metges, però no deixa cap text escrit.

Chaparro tenia gran vocació per la docència i havia presentat el 1795 un pla d’estudis de medicina de 5 anys de durada, molt revolucionari per l’època, on s’inclou l’anatomia patològica. El pla no és aprovat fins el 1897, cent anys més tard.

L’any 1805 arriba a Xile el metge Manuel Julián Grajales, que era l’ajudant de Josep Salvany durant el viatge d’aquest per Amèrica del Sud vacunant de la verola i creant juntes de vacunació. Grajales es troba que, a Xile, Chaparro ja ha vacunat a molta gent en un centre de vacunació al pòrtic de la catedral de Santiago, amb una vacuna obtinguda al Brasil pel virrei de la Plata, el marquès Rafael de Sobremonte. Grajales col·laborarà amb Chaparro per estendre la vacunació.

Chaparro té activitat política. Forma part del Tribunal Superior de Gobierno, militant entre els realistes, però més tard acabarà sent independentista i serà elegit diputat al primer Congrés Nacional, del que formarà part fins el cop d’estat de Miguel Ángel Carrera el 1811,  que serà nomenat President de la Junta de Govern provisional el mateix any en que mor Chaparro,