És un fet prou sabut que les dones amb vocació de ser metge han tingut moltes dificultats durant el segle XIX per poder estudiar la carrera, a tots els països del món, i en alguns països més que d’altres, fins ben entrat el segle XX. Els anys de més lluita són sobre tot els del darrer terç del segle XIX, en els que algunes noies valentes superen els obstacles i aconsegueixen la llicenciatura per alguna universitat, on els seus dirigents tenien menys temor a l’opinió contrària de la major part de la societat.

Abans d’aquest moviment feminista, que comença el segle XIX, exigint el dret a poder fer els estudis que més desitgen, a les dones que volien exercir la medicina no els hi quedava cap més remei que ocultar el seu gènere i viure disfressades d’home per estudiar primer i per exercir després. Un exemple d’aquest fet és el del metge militar anglès James Barry, que en realitat era una dona.

Mary Walker (Fig.1) és un cas especial, ja que no va tenir problemes per estudiar medicina, però sí els va tenir per exercir, ja que la seva vocació era ser cirurgiana. Finalment ho va aconseguir a la guerra de secessió nord-americana, fent de cirurgiana de l’exèrcit de la Unió.

Mary Walker neix a un poble de l’estat de New York el 1832. És filla d’un matrimoni partidari de l’abolició de l’esclavitud, que no van posar mai cap inconvenient a que la seva filla pensés i vestís lliurement. Es fa mestre, però en realitat volia ser metge, pel que va haver d’estalviar per poder pagar-se els estudis al Syracuse Medical College, que acceptava noies. Tot i això, és l’única dona del seu curs. Es gradua el 1855 i es converteix en la segona dona que obté el títol de metge als Estats Units, després d’Elizabeth Blackwell. Aquell mateix any es casa amb un company de curs, sense perdre el nom de soltera. Se’n divorcia al cap de no massa temps, i obre una consulta privada a la ciutat de Rome (New York), que no té gaire èxit perquè el públic no es fia d’una doctora.

Quan esclata la Guerra Civil americana el 1861, Mary Walker fa múltiples gestions per ser metge militar, però no l’accepten a l’Exèrcit pel fet de ser dona. Al principi li permeten que faci d’infermera, i amb aquesta funció participa a la batalla de Bull Run, el 21 de juliol de 1861, i treballa a l’Hospital de la Oficina de Patents de Washington D.C., que era un enorme edifici que va ser reciclat durant la guerra com hospital (Fig.2). Treballa com a cirurgiana sense salari a la Batalla de Fredericksburg i a la de Chattanooga (Tennessee), i finalment a la Batalla de Chickamauga.

Finalment el 1863 és acceptada com a cirurgiana, la primera a l’exèrcit americà, però amb un contracte de cirurgià civil. Més tard li fan un contracte com a membre auxiliar de les tropes, a ple dret i obté la graduació de tinent.

És capturada per les tropes confederades pensant que era una espia, quan acabava d’ajudar un doctor confederat en una amputació. És enviada a la presó de Castle Thunder a Richmond (Virginia), on hi serà fins que és posada en llibertat quatre mesos després en un intercanvi de presoners. Surt amb una atròfia muscular, que li causarà dificultats per operar. Serveix encara a l’exèrcit durant la Batalla d’Atlanta, i després és supervisora d’una presó de dones a Louisville (Kentucky) i directora d’un orfenat a Tennessee.

Quan es veu incapacitada per operar, combina la direcció de l’orfenat amb l’activisme polític. Walker és una ferma defensora dels drets de les dones, reclamant el dret al sufragi i al de vestir lliurament. Opta dues vegades per una plaça al senat, però no és elegida.

Li va ser concedida la medalla d’honor Presidencial per la seva valentia durant la guerra i pels serveis prestats al govern. És la primera dona que la rep (Figs. 3 i 4), i la va lluir permanentment fins que va morir, com mostren les fotografies adjuntes. Ha publicat dos llibres autobiogràfics, Hit, el 1871 i Unmasked; or the science of immorality, el 1678.

La seva vida està reflectida en diverses biografies que s’han escrit d’ella (Fig. 5). El servei postal nord-americà va emetre un segell amb la seva efígie (Fig. 6).