Dupuytren (Fig.1) va ser un dels cirurgians francesos més prestigiosos del primer terç del segle XIX. Va tenir uns mestres excel·lents com Jean Nicolas Corvisart (1755-1821), el metge de Napoleó, a l’Hôpital de la Charité, Philippe Pinel (1745 – 1826), a l’Hôpital de la Salpetrière i el naturalista George Curvier (1769 – 1832) al Jardin des Plantes. Des de jove va mostrar molt interès per l’anatomia i per l’anatomia patològica, i també per la fisiologia experimental, com indica el títol de la seva tesi doctoral “Propositions sur quelques points d’anatomie, de physiologie et anatomie patologique”.

Tenia una personalitat difícil, ja que era despòtic, ambiciós, perfeccionista, amb un trastorn obsessiu compulsiu, que el duia a preferir ser temut que no pas estimat. Els ajudants li duraven poc.

Tenia conflictes amb tothom: Amb Laennec que era company d’estudis, s’hi va discutir perquè li retreia que s’havia apropiat de treballs de Xavier Bichat, un metge de l’Hôtel Dieu, hospital en el que hi treballaven els tres, que va morir d’accident als 30 anys. Tampoc estava bé amb el cap de cirurgia de l’Hôtel Dieu, Philippe Pelleton, del qui era cirurgià adjunt, perquè volia substituir-lo.

Als 35 anys, és nomenat professor de cirurgia a l’Hôtel Dieu, i aviat comença a rebre honors. Aconsegueix que el nomenin metge de càmera del rei Louis XVIII (Fig.2), que el distingeix fent-lo baró, i després és metge del successor de la corona, el rei Carles X. També rep la creu de cavaller de l’Ordre de Sant Miquel i de cavaller de la legió d’honor.

És un treballador infatigable, però alhora tot ho controla i res delega en els seus col·laboradors. Comença la jornada a les 7 del matí, visita els malalts, amb qui és amable i pacient, després dona classe, més tard opera. A les tardes segueix operant, ara malalts privats, que li permeten guanyar una fortuna.

Fa amputacions, ablació de tumors, tractament de les fístules lacrimals, cataractes, entre altres intervencions, i en totes destaca per sobre els seus coetanis. No escrigué gaire, perquè la seva activitat frenètica no li deixava temps per escriure. Nogensmenys, deixà unes Leçons orales, que van tenir gran acollida entre els estudiants (Fig.3)

El 15 de novembre de 1933, pateix un accident vascular cerebral, que es manifesta per dificultat de la parla i parestèsies. Li queda una hemiparèsia i disàrtria, però l’afecta profundament. La seva depressió no es cura amb un viatge per Itàlia, perquè no pot tornar a operar. Menys de 2 anys després, mor a conseqüència d’una infecció respiratòria.

És substituït a la càtedra pel seu deixeble Jean Cruveilhier (Fig. 4), el pare del qual era amic de Dupuytren, i és un dels pocs col·laboradors amb qui no es va barallar. Cruveilhier va quedar responsabilitzat del llegat de Dupuytren, gran part de la seva fortuna, per crear un museu d’anatomia patològica a Paris.

La contribució de Dupuytren al coneixement mèdic és important, com dedueix de l’existència d’epònims, que ens indiquen que va ser el primer en fer determinades observacions clíniques. El més conegut és el de contractura de Dupuytren (Fig.5), que és una deformitat de la mà, deguda a un engruiximent i contractura indolora dels teixits de l’aponeurosi de la mà i dels dits, que ocasiona una pèrdua de la funció de la mà. Sembla que l’havia descrit anteriorment el cirurgià anglès Astley Cooper, però Dupuytren desconeixia aquest fet.

Altres epònims són la fractura de Dupuytren, consistent a la fractura de l’extremitat inferior del peroné amb traumatisme de l’articulació tibio-astragalina, l’abscés de Dupuytren, l’abscés a la fosa ilíaca dreta, l’amputació de Dupuyfren, l’amputació del braç a nivell de l’espatlla.

Va ser el primer que va poder extirpar el maxil·lar inferior, drenar reeixidament un abscés cerebral, també el primer a descriure clarament la patologia de la dislocació congènita de maluc. Va corregir la classificació gradual de les cremades, va idear la cirurgia per al càncer del coll de matriu i la creació d’un anus artificial.

Referències

G. Androutsos, M. Karamanou, A. Kostakis. Baron Guillaume Dupuytren (1777-1835): One of the Most Outstanding Surgeons of 19th Century . Hellenic Journal of Surgery 2011; 83: 239 – 243.

Whonamedit. Baron Guillaume Dupuytren.

Paul Wylock. The Life and Times of Guillaume Dupuytren, 1777-1835. ASPeditions, 2010