Elisabeth Eidenbenz era una mestra suïssa que ve a Espanya com a voluntària de l’Associació d’Ajuda als nens de la Guerra, organització social suïssa que es mobilitza per prestar ajuda als republicans espanyols durant la guerra civil.

Els voluntaris arriben a Espanya el mes d’abril de 1937 en quatre camions carregats d’aliments, roba i sabates (Fig.2).

Al final de la guerra civil, Elisabeth travessa la frontera amb França en sentit contrari, acompanyant el mig milió de refugiats espanyols que abandonen el seu país i seran internats en camps de concentració en pobles del sud de França, Argelès-sur-mer, Saint-Cyprien i Rivesaltes. Molts dels internats als camps són dones embarassades. Les seves condicions per parir son dramàtiques. Ho han de fer en estables entre mig de la palla. La mortalitat infantil supera el 90 %.

Elisabeth accepta la proposta de l’Associació Civil d’Ajuda als Nens, d’ocupar-se del servei maternal, tot i que no té coneixements de puericultura, però és l’única dels voluntaris que parla espanyol. El seu primer objectiu és buscar un lloc on instal·lar la maternitat. Troba un palauet abandonat de tres plantes, a Elna, una població petita a 7 km d’Argelers, que reforma amb la col·laboració de voluntaris del poble, i amb 30.000 francs suïssos que aporta l’Associació (Fig.3). Construït feia 30 anys, portava 30 anys abandonat.

Aconsegueix el permís d’obertura sotmetent a un petit xantatge el prefecte del Departament dels Pirineus Orientals, ensenyant-li fotos de dones del camp de concentració parint en condicions deplorables, que deixarien en mal lloc la imatge de França si es fessin públiques a Europa.

Entre 1939 i 1945, neixen a la Maternitat d’Elna uns 600 nens. Amb l’inici de la segona guerra mundial es comença a acollir mares jueves i gitanes que fugen de la persecució nazi. Finalment, el 1944, la Gestapo tanca la Maternitat.

L’actuació d’Elisabeth Eidenbenz va quedar en l’oblit durant molts anys, fins que l’alcalde d’Elna, el comunista Nicolas Garcia (Fig.4), fill d’exiliats espanyols, va decidir el 2002 fer un homenatge a la fundadora de la Maternitat d’Elna (Fig. 5), posant una placa a la façana de l’edifici amb el següent text “Aquí estigué la Maternitat Suïssa d’Elna de 1939 a 1944, que veu néixer 597 nens, dirigida per Elisabeth Eidenbenz sota el patrocini de la Seguretat als Nens de la Creu Roja suïssa”.

El 2005, l’ajuntament d’Elna compra l’edifici per convertir-lo en centre de Memòria Històrica.

Arran dels actes de reconeixement de l’ajuntament d’Elna, arriben homenatges i entregues de distincions, com el “Just entre les Nacions” del govern israelià, el 2002, la creu de sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’ordre civil de la Solidaritat Social del govern espanyol, i la legió d’honor francesa el 2007.

La directora de cinema Sílvia Quer ha filmat la pel·lícula “La llum d’Elna”, basada en la investigació publicada per la historiadora Assumpta Montellà en els seu llibre “La maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats” (2007) i “Elisabeth Eidenbenz. Mes enllà de la Maternitat d’Elna” (2011).

Elisabeth Eidenbenz havia nascut a Wila (Suissa). Estudia magisteri i exerceix a Dinamarca com a mestra en escoles per adults. Coneix en aquell país el corrent de pensament pacifista que la duu a fer-se voluntària per ajudar en la guerra civil espanyola amb només 20 anys.

Acabada la guerra mundial, viu a Viena (Fig.6), i mor en una residència de Zurich el 2011.