Els exvots son una expressió de religiositat popular. Son ofrenes a la divinitat en agraïment per haver guarit l’autor de l’ofrena d’una malaltia o evitat prendre mal en un accident o en una situació de risc, com una caiguda o una agressió.
Els exvots pintats també es coneixen com a retaulons, miracles, o tauletes pintades. Han existit des del segle XVI. Els segles XVIII i XIX son els de màxima expansió dels exvots, que inicien un declivi el segle XX i han desaparegut el segle XXI.
Expliquen la desaparició dels exvots el laïcisme creixent de la societat actual, la poca consideració que les autoritats eclesiàstiques han mostrat per aquesta expressió un pèl ingènua de religiositat i perquè cada vegada la gent disposa de més recursos per resoldre els seus problemes de salut, ja que gairebé tothom té accés al sistema sanitari públic i els metges disposen de molt millors recursos tècnics, diagnòstics i terapèutics, que en el passat per la recuperació de la salut.
Hi ha hagut exvots pintats a tots els països europeus de religió catòlica. No se n’han pintat en els països de la zona protestant ni de religió bizantina.
En aquesta entrada us presentem alguns exvots pintats de malalts epilèptics que van pregar a Déu per recuperar la salut i aparentment ho van aconseguir. L’epilèpsia s’ha considerat des de l’edat mitja, i fins fa no massa temps, que era conseqüència de la presa de possessió pel dimoni. Per aquesta raó, molts malalts epilèptics havien estat sotmesos a exorcismes per intentar alliberar-los del diable.
Quan mirem un retauló pintat, podem sospitar que estem davant d’un exvot encarregat per un malalt epilèptic per mostrar el seu agraïment en alguna de les següents circumstàncies: 1) veiem en el retauló la imatge d’un nen o nena estirat pel terra, com si estigués desmaiat; 2) comprovem la presència de dimoniets que fugen per la boca del malalt quan està sotmès a un exorcisme; 3) presencia del diable que ha sortit del cos, fugint davant de l’espasa de Sant Miquel Arcàngel i 4) que el sant que s’invoca com a intercessor davant la divinitat és sant Valentí, protector dels malalts epilèptics.

Dues dones i dues nenes preguen agenollades, a Sant Valentí i a la Mare de Déu, per la recuperació d’una noia que ha patit una crisi epilèptica.

Un home agenollat demana la intercessió de sant Antoni de Pàdua per obtenir la curació de la seva filla, ajaguda a terra, després d’una crisi comicial.

Curació miraculosa de l’epilèpsia gràcies a la intercessió de la mare de Déu.

Una dona jove, amb un rosari a la mà, expulsa uns dimoniets per la boca, alliberant el seu cos d’una possessió que li causava una epilèpsia.

Exorcisme d’una malalta epilèptica que expulsa dimoniets per la boca.

Una posseïda pel dimoni, exorcitzada per tres frares dominics, expulsa dimonis per la boca en forma de ratpenats, mentre l’arcàngel Gabriel els espera amb l’espasa desembeinada.

Atac epilèptic d’un home allitat, amb presència de tres diables que el rodegen, mentre un sacerdot està fent un exorcisme. Una dona, segurament l’esposa, agenollada al costat del llit resa a Sant Valentí, en la part divina de l’exvot, al fons a l’esquerra.
Enhorabona Miquel per les més de 20.000 visites del teu blog.
M'agradaLiked by 1 person